SABATILLES RIBÓ. TOT UN CLÀSSIC

.
Trobat en un carrer peatonal del Poble Nou, en un paisatge de novela de l'Eduardo Mendoza, en Quim Montsó o en Vazquez Montalbán, una vella porta d'alumini i vidre, amb un timbret a dalt a la dreta, ens separa del sub-món de la sabatilla de ciclisme artesanal catalana. Entrem a ca'n Ribó, una marca tan propera com ho és la voluntat i manera de fer de qui segueix la tradició familiar, un home de mitjana edat, ànima de jove i experiència de vell, l'Orestes Ribó.
hormes, patrons, motlles... de pasta, de fusta, l'obrador de cal Ribó no deixa de ser una sabateria de models hand-made.
centre d'assecatge i curació, olor de cuir, de cola, de goma
la màquina infernal de fer sabatilles. "T'ho fa tot, dona forma, clava, enganxa... podria fer moltes desenes de parells en una setmana"
dos parells de sabates velles fetes pel pare Ribó, guardades com a tresors... jo en tenia unes exactament iguals que les negres, comprades a cal Jové... "i tant que me'n recordo de'n Ribó" expliquen a cicles Jové a Sabadell, "venia amb una bossa amb els parells de sabates a dins, anaven gairebé a granel"
varis models nous, algun a mig fer. "Com ho vols? tinc cuir de color negre, blanc i vermell, ah! i un tròs de blau que em va sobrar d'un paio que les volia blaves... vols de pell girada? o de nubuk com les panama jack? amb cordons? i els forats, grans o petits? sola de goma, sola Sidi, sola de sabata clàssica? les cales les podem clavar amb puntes o si vols tinc uns visos especials que no necessiten volandera... les vols per caminar? per pedalar? amb talonet? espera, que et faig el taló una mica més apujat i et reforço la puntera!"
la botigueta és com uns encants, tot "ben ordenat", amb una olor característica que la reconeixes tan sols entrar. ets sents transportat, el temps no passa, tot té un caire d'antic, de fet a mà, que fa que no pugui ser d'altra manera que tal com és.

l'Orestes és una persona enormement amable i propera, de les que sempre diu que sí a tot, sembla vingut d'un temps antic i posat a la Barcelona del 21arroba com per descuit, però no desentona. L'esperaves conèixer tal com és. Un encant de Senyor, un mestre artesà de la sabatilla. No em deixa fer-li una foto, tot i que el seu bigoti, el mig somriure i la mirada serena i viva que regala a qui es creua amb ell farien que aquest reportatge fós complet.

de moment m'he quedat aquestes, encara que el preu que em cobra, massa baix pels temps que corren, m'obliga moralment a demanar-n'hi un segon parell, per tenir-les per caminar, i si s'escau per pujar als pòdiums.


Per cert, estrenades el dilluns de segona pasqua, i van de conya, suaus de dalt i dures de baix, les millors sabates que mai he usat amb calapeu, tot un plaer recuperat això de dur el calapeu!