OMAGGIO PANTANI

.
TAGAMANENT VINT PER CENT. 
HOMENATGE A PANTANI

CRÒNICA D'UNA SORTIDA FETA EL MES D'AGOST PASSAT

Aprofitant que un té a qui homenatjar i els amics li van regalar un maillot commemoratiu (veure fotos maglia ciclamino del mercatone, cazi ná!) em vaig fer la perilla a l'estil pirata i amb l'atrezzo adecuat me'n vaig anar a caçar un port inèdit. El Tagamanent.

Les ulleres són part de l'atrezzo, jo tinc uns gustos més refinats, recoi!

Tal i com diria el Pep Tatché (el descobridor per a mí d'aquesta animalada que es diu Tagamanent) no pot ser que algú com en Culito no hagi tastat les rampotes que surten de la benzinera que hi ha entre Aiguafreda i Tagamanent i s'enfilen més o menys fins a la pista de Collformic.

Arribo al punt zero valleseando, o sigui, Sentmenat, Caldes, Ronçana, Ametlla i Garriga i de sobte trobo la pista forestal asfaltada. Un inici interessant, a l'estil carretera veinal d'aquelles que porten a un poblet, però que en aquets cas no porta enlloc. (se suposa que l'asfaltat acabarà arribant al Collformic i que deuen anar-ho fent per fases, igual que la carretera del Turó de l'Home que ara es diu port de Santa Elena).

Res tu, que no porto ni 50 metres i el garmin em marca un primer 13%, i penso que serà la cosa... però no.
Giro una curva i veig un 19% que desapareix en no res, lo just per pensar "nen, ja veus de què va la cosa". Les cames em van prou bé tot i que porto 4 dies de toma i daca i el genoll dret em marca reserva. No noto el desnivell, cosa que m'alegra, però mica en mica passo del 34x21 al 23... i de sobte estic al 34x25, i d'aquí no baixo.

Encara no porto 1 km de pujada que ja han aparegut 18% i 19% a tutiplén, i tot i que la carretereta va fent esglaons, de cop miro avall i veig els cotxes de l'autovia petitoooons, això puja de cop, i lo fotut de tot és que quan sembla que hi ha descansillo mires el desnivell i és d'un 7 o un 8... i ho trobes suau!

Les cames comencen a notar l'esforç i en el moment que ja res és fàcil et vénen uns 300m al 18 o 19% mantingut, i veig per segona vegada el 20%, i lògicament el 8 per hora, i les 180 pulsacions i les 55 pedalades per minut... per sort, quan la cosa es posa xunga sempre et vé un replanet de forma que a un li torna l'optimisme.

Tagamanent. Acaba l'asfalt i comença la pista de terra. M'havien dit que era un trosset però això puja bastant, planeja després i et casques tot el Plà de la Calma. Finalment, quan ja estaves fins als collons de sentir-te alternatiu amb tant "sterratto" i collonades d'aquestes, vas a parar a la carretera, al Collformic.

Si no estigués fatigat ara aniria a buscar la Costa de Montseny, Fontmartina i el Turó de l'Home, però amb 2000 de desnivell en uns 120km per avui ja n'hi haurà prou. El 35 graus a baix a Cardedeu em conviden a anar tirant cap a casa.