El diumenge 11 de novembre estàvem per França, ja de tornada, i vaig aprofitar per passar per l'estadi de Beziers on, segons diu la veu popular, s'hi celebra una bonica cursa de ciclocròs cada any.
Arribant just a temps per a la sortida, sense pre-calentar ni tan sols saber-se el circuit, la cursa es presentava participativa a tope, més quan ja a la primera volta una sortida de cadena em deixava fora d'un grup que s'havia fet, i a la segona volta una sortida de tubular em feia patejar-me mitja volta, canviar de roda, i anar a acabar.
lo bò de quedar-se rellegat és que els primers et passen abans, i com que a França es corre tots els seniors junts, poder veure com van, com ho fan i com passen els èlits i sub-23 és un goig.
Molt per aprendre.
L'ambient era genial, el nivell altíssim i el circuit preciós. prat d'herba, mig molla però adherent, bastants tobogans que es passaven fàcil, alguna zona de difícil curveig, com un pàrking de ciment plè de gravilla, on el cague per no patinar de davant cada cop et feia anar més a poc a poc, i unes llargues escales on se t'acabava l'esma, l'ànima i el futur inmediat.
Si es calcula la distància ben calculada, tenim bones curses de ciclocròs, nivell europeu, a 3 hores de casa. Potser el màxim seria la línia que marca Montpeller, però els caps de setmana que a casa no hi ha curses mai està de més mirar la web del midi pyrinées:
http://comite.mpy.ffc.pagesperso-orange.fr/calendriers.htm
L'estat físic va ser deplorable, falta de xispa que provoca falta de ganes, coses que passen. Demà serà un altre dia.
la panxeta no és meva, és el fotochop!
fotos d'Anna Gonzàlez
Fa 5 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada