dimecres, 5 de desembre de 2012

ARMSTRONG TANDOORI CHICKEN

.
però The Culitoweb tenia altres títols:

com... SE VA EL AMERICANOOOOO, se quedan los demás.
o... SI A CADA PORC LI ARRIBA EL SANT MARTÍ, perquè només tenim un porc?
o bé... APOLOGIA DE SÒCRATES

Article d'opinio invernal dedicat als caçadors de fantasmes i demés deixalla cavernícola mediàtica. Article que pensa més enllà de la simple premsa groga i de l'argument fàcil de les trampes i tramposos.

dedicat amb tota sinceritat (o sigui, en sentit literal, no doble) als detractors del texà, entre els quals hi ha el meu bon amic Jordi Rubio, que deu estar-se revolcant en un atac de riure perpetu veient com el seu americà preferit finalment ha caigut a l'infern.

això és un article de defensa del Texà dels mitjons llargs (quin mal gust déu méu), tot i això no el defenso a ell, mai m'ha caigut simpàtic, mai serà com Bartali, Anquetil o Merckx, i aquests mai seràn com Indurain, però les curses són curses, i tonto l'últim, no es pot anar pel món deixant guanyar als demés més que lo necessari (miguelón va ser un mestre en lo de guanyar lo necessari).


Per a que quedi clar que no m'és simpàtic poso dues fotos explicatives. Pantani, un autèntic àngel caigut, un autèntic gos salvatge, deixant-lo en ridícul. i el seu botxí, el santíssim Hamilton, beatificat i després excomulgat, capaç de filmar películes que regalimen Epo, portant-lo en volandes. Tot i això el defenso.

Jo he estat 5 cops camió d'Espanya de rallyslot, 8 vegades de Catalunya, en 22 temporades competint al nivell més alt possible sempre he acabat sumant títols. Conec el que és la competició i sé com has d'aguantar a dalt. per tant comprenc el fet que per guanyar un Tour, què collons, per acabar un Tour, últim classificat, has de ser un fora de sèrie.

De fet, per arribar a professional del ciclisme has de ser un fora de sèrie, i com que d'aquests n'hi han dos o tres cada generació, la resta, que són pràcticament fores de sèrie, és obvi, comprensiu, natural i fins i tot defensable que hagin de recórrer a ajudes externes. Merckx va dir que el doping no converteix una mula en un cavall de curses, però si tots són cavalls de curses? llavors què?

asunto dopping acceptat. de haberlas, haylas, como las meigas, i això no es discuteix.

per tant, per què collons tanta tonteria en si aquest s'ha dopat i si l'altre no ho ha fet? total, sempre podem anar dient pel món que era un bistec comprat a Irún, o que el probenecid no figura a la llista...

fem una regla de tres: el dopping està prohibit, si t'enganxen amb dopping, a cascarla, tonto, t'han pillat (o sea, que no era un bistec, no te quejes)... per tant, si no t'enganxen... Bingo!

i des de la època dels germans Pelliser, tots juguen al Bingo.

però ara la tecnologia permet congelar una mostra de sang i guardar-la com si fós el walt disney, així criogenitzat, per a poder revisar la història i així vendre més exemplars de l'Equipe.

i com que tenim la tecnologia, i des de la masmorra uns quants dels enxampats in fraganti s'han xivat per així poder purgar els seus pecats, recuperem les mostres de sang i executem la nostra sentència contra un guanyador de SET TOURS.

infame, injust, inaudit.

m'encantaria que es revisés a tots i cada un dels guanyadors de curses ciclistes, a veure quants tours quedarien deserts, però no es pot, no hi ha proves... però a Armstrong sí.

I a sobre la tonteria de no veure guanyador en les llistes, més quant sabent que dels 21 podis d'aquests 7 tours tan sols UN ciclista no s'ha vist involucrat en assumptes de dopatge!!!! un afortunat que passava pel forat del pany potser?

Tornem a l'Slot. El reglament Esportiu diu: "15 minuts després d'entregats els trofeus no s'admetràn reclamacions". En el món de les curses de cotxes ho tenim molt clar. Seria injust ara, al 2012, treure-li a Jaume Darné el 1996 o a Enrique Peralta el 1999 els seus Campionats d'Espanya. Ho vem saber un mes més tard, no pas abans de 15 minuts.

D'acord, el Texà era un xulo piscines, tots li tenim ganes, però era molt gran, era el puto amo. I tractar-lo així no és ser persona, estava a l'altura d'Atila o Hannibal i l'han posat al nivell de Barrabàs o Judes.

per ampliar informació cliqueu

Definitivament, amic texà, no es podia anar pel món amb els mitjons foscos i per sota del genoll. Un poco de prestancia en el vestir, coño!

Cap comentari: