HO EXPLICO ALGO SUI GENERIS, QUE CONSTI
Brevet significa, en la llengua de Victor Hugo, Diploma. La mateixa paraula ho explica tot: Acreditar un recorregut prèviament pactat o definit i obtenir-ne una prova d'haver-lo acomplert.
Qui crea i després certifica els recorreguts? l'Audax Club Parisién (ACP) és per conveni mundial qui entrega, proposa i certifica els recorreguts de ciclisme de gran fons o cicloturisme. L'origen del concepte recau en els molts anys que aquesta associació porta proposant recorreguts i en la tasca que l'ha dut a definir, sintetitzar i estabilitzar la forma de fer-ho.
Així trobem de forma estandaritzada recorreguts de 200, 300, 400, 600, 800, o 1000km que en escala ascendent (generalment per fer un recorregut has d'haver-te diplomat en l'anterior) et permeten anar ampliant la teva currícula de cicloturista fondista.
Llavors hi ha recorreguts extremadament llargs, que són el súmum de la especialitat. la París Brest París o la Madrid Gijón Madrid són recorreguts de 1200km, a fer en 3 jornades i escaig, les Mille Miglia és això, mil milles, o la London Edimburg que també sobrepassa les 4 jornades de pedaleig. Són les grans propostes, els sostres que, en excursió personal i superant els propis límits, un ciclista pot acreditar.
la ACP té delegacions o entitats colaboradores que en varis països proposen i segellen recorreguts en les distàncies convingudes, per tant podem dir que hi ha una xarxa internacional (Europa i Nordamèrica generalment, també Austràlia, Japó, Àfrica o Sudamèrica) de recorreguts de 200, 300, 400, 600 o 1000 km que podem considerar equivalents. A Catalunya tenim més d'un club que acredita recorreguts, estem a un nivell altíssim de propostes i de qualitat. (Bonavista Manresa, Pla de Santa Maria, Granollers, Pobla de Segur i la pròpia Federació Catalana són membres delegats de la ACP).
Podem fer un Brevet estandaritzat en qualsevoll lloc del món, tan sols falta saber-ne la data, lloc i hora d'inici i final, i a Catalunya en podriem fer un cada cap de setmana en època de bon temps!
UN BREVET NO ÉS UNA CURSA
tan sols és un recorregut pactat que s'ha d'acreditar. Hi ha un temps mínim i un temps màxim per fer-lo, per exemple, una barcelona-perpinyà té unes 40 hores per a ser feta, un Brevet 200 unes dotze, una parís brest parís unes vuitanta o noranta.
La classificació és tan sols un llistat dels ciclistes que han acreditat el recorregut, i generalment es posa en ordre alfabètic.
EL CICLOTURISTA FONDISTA
El concepte és senzill: el ciclista ha de fer el recorregut pels propis mitjans, amb la seva pròpia força, sense ajuts externs (ni tan sols ajuts tècnics o de reparacions) i espavilant-se per a tot el que comporta un viatge en bicicleta.
Les parades i el ritme, per tant, els determina el mateix ciclista segons la seva voluntat o les seves forces. els temps mínims o màxim per a fer els recorreguts són molt elàstics. Pensem que lo important és anar lluny, no pas anar ràpid.
El ciclista ha d'acreditar el pas per determinats llocs proposats per qui ha marcat el recorregut. S'entrega un carnet de ruta amb una casella per cada lloc de segellat. El ciclista s'ha d'aturar a cada lloc o població de control i procurar una acreditació de pas.
El control (en cas que la organització no hagi instalat un control propi) es pot segellar en qualsevol establiment obert, botiga, bar, benzinera, i fins i tot es pot segellar uns Km abans o després del lloc inicialment indicat (p.e. el poble del costat).
exemples?
S'ha segellat en un CAP d'urgències, en plena nit, al ser l'únic establiment obert...
S'ha fet signar a un Guardia Civil, amb el seu número de placa enlloc de tampó...
i altres exemples encara més rocambolescos, com entrar a un after-hours amb el casc i el xaleco posats preguntant per si poden segellar!
per cert, el recorregut generalment no està marcat, s'entreguen mapes, llistats de carreteres de pas i més modernament tracks de gps.
o sigui, un Brevet és un viatge en bicicleta
LA NIT
Com que el ciclista està pedalant en excursió personal per carretera oberta, ha de seguir el codi de circulació i les seves normes, igualment ha de procurar la seva pròpia seguretat.
Des d'hores crepusculars fins a l'alba (i en recorreguts de 400km en amunt això sol passar) s'ha de vestir vestimenta reflectant homologada o vàlida i marcar el gàlib de la bicicleta amb iluminació.
Llum led d'alta lluminositat a darrera. Llum led a davant si no s'engega el far per a veure-s'hi. El ciclista ha de ser vist.
El far de bicicleta al davant és interessant no per a que et vegin si no per a veure-t'hi. Actualment hi ha fars de tecnologia LED molt bons a preus molt barats. A partir de 500 lumens un ciclista veu perfectament la carretera. El sistema més barat és la llum tipus "half egg", un far amb bateria externa amb una càrrega suficient per unes 9 hores.
La temperatura nocturna sol baixar, en comarques interiors, fins a uns 15 o 20 graus de la de dia, o sigui que preveure roba d'abric serà bàsic. En algunes Barcelona Perpinyà s'ha passat, a finals de maig, de 28 graus a primera hora de la tarda a escassos 7 graus 14 hores després.
LES ATURADES
S'han d'optimitzar les aturades, encara que tinguem tot el temps del món millor no perdre estones tontes.
Una parada a una benzinera o a un bar per segellar, o un forn de pà, un supermercat de poble... (o com un va fer a la MGM, a una casa de cites, on per cert el van tractar com un rei, el van dutxar i li van fer cafè i torradetes, aquelles noies)... doncs parades on segelles i de passada fas àrea de servei són el que s'ha de buscar.
EN RUTA
300 són 300, i no s'acaben mai... pensa doncs la de 600, mai arribes, per tant tant te fa córrer massa, hauràs de fer els 300 igualment. Marca't un ritme de creuer, per exemple vés a buscar els 25 per hora de mitja, així cada 100km són 4 hores, fàcil de calcular i fàcil d'assolir.
200km són 8 hores, 300km són 12 hores, 400km són 15 hores, 600km són 28 hores.
A la de 400km s'ha d'arribar quan es fa fosc. A la de 600km s'ha d'arribar a l'alba, no és obligatori des del punt de vista fisiològic parar a dormir. 600km és la distància màxima que es fa sense dormir.
Parades a dormir: la tècnica és ajeure's a qualsevol cuneta i dormir 15 minuts. se'n va la passió de son i el còs no arriba a adormir-se. Si un és membre de la noblesa o no vol semblar un vagabund pot concertar nit en alguna fonda que hi hagi durant el recorregut (opció prou sensata, què carai).
La tècnica per rodar fent brevets és fer les baixades tan ràpid com es pugui, els plans rodant sense ofegar-se, o fent relleus si tens companys (relleus curts, entrar i sortir, col·laborant). A les pujades no apretis, vés curt de desarrollo, no passis del teu 70% cardíac, i sobreviuràs.
Els pepinos són els que són, els ports, els trams durs, no te'ls pots estalviar, i en una brevet de 400 per exemple són incomptables. No et queixis quan vegis un tobogan, l'hauràs de fer tan si com no, i la teva queixa minarà la moral dels companys de ruta més del que et penses.
i TOT, absolutament TOT, és tan senzill o complicat com fer una excursió llarga en bicicleta.
salut i pedals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada