terra de volcans 2013

.
PRIMERA EN LA FRENTE!
o millor dit en la garganta... ja que seguint la dita que tots tenim excuses per no tirar ni pa'trás, em vaig presentar a la Terra de Volcans, que no és exigent ni res, amb mal de coll.

vaig fer lo que vaig poder:
http://www.bttamer.org/wp-content/uploads/2013/03/llarga.pdf

Com habitualment, i això ja va amb la bèstia, arribo a menys de 10 minuts de la sortida i trec el dorsal a darrera hora, quan ja tancaven. sense temps ni de cagar de gust (ni tan sols de cagar, vaja!) prenc la sortida amb un mitjó al garró, el maillot descordat, un guant a la butxaca, el casc per lligar... o sigui, fet un cromo!

I sortim a pinyó! els elites estaven a Sabadell, els muntarbikerus estaven a Banyoles... però els Seniors i masters no tenien cursa... estaven allà! els cabrons es posen a pujar Osor a plat fondo i cullera sopera i arribem a Sant Hilari en fila i tombant a les curves. Espectacular entrada i sortida a la vila, a la rotonda de la Font Vella em quedo despenjat i em tocarà fer lo del Tortadès solet, acompanyat per un estranger que no parla i dos gironins que no callen.

Tortadès i Collsaplana pel darrera i baixem pel mateix lloc que a les Rutes del Montseny. Baixada correcta amb asfalt sec, no hi ha perill tot i que em falta confiança. A La Cantina seguim rodant, pujant la Casica i entrant a Sant Julià de Vilatorta a bon ritme però sense morir. El guiri es queda enrera i els gironins, que sembla que tinguin pressa, se me'n van. Al meu ritme decideixo baixar un punt mentre que entre Roda de Ter i l'Esquirol m'atrapa un grup.

Pugem l'Esquirol, Cantonigròs i Rupit a ritme de Terra de Remences, n'hi ha tres o quatre dins del grup que són males persones, i enlloc de mantenir van posant la corda al coll, fan estrebades i es discuteixen constantment sobre qui tira i qui no.

A dalt a Condreu fan lo incomprensible, es posen a rodar desmesuradament forts i es paren a l'avituallament! jo tiro cap avall tranquilament fins que a mitja baixada, amb el terra moll, em tornen a passar com uns esperitats. Curves de final de baixada a tot drap i les rectes de st esteve de'n bas poc a poquet. Agafem  la carretera general que porta a Amer de nou i ara ens parem, ara estirem. Grau de tonteria màxima quan a sobre es tornen a discutir sobre qui tira i qui no.

Vent de cara, em quedo darrera de tot, fa rato que tinc rampes i duc poc menjar. avituallo i preparo sant martí sacalm, 10km al 7% mantingut i exacte, amb ratxes de vent, poso ritme de penitència, el 34x23, i amb la poca dignitat que em queda tiro cap dalt.

Tot i això en vaig deixar algun que altre enrera a sant martí sacalm, però pujar com els crancs és quelcom que haurem de pulir a base de farells.

Conclusions:
que vinc de molt avall en l'estat de forma, l'aturada del novembre i desembre va estar llarga i des de finals d'any he acumulat 2800km, uns 1000 menys del que hauria estat lo ideal. tot i això l'apartat del fondo està resolt i falota tan sols la xispa, que a base de marxes l'agafarem segur.

Arribarem a Montseny, Remences i Bonaigua amb bon peu. Au, a fer deures!