226ERS test de xutes glucomaniacs

.
Gràcies a la meva companya de feina Ada Xinxó (mireu el seu blog) em van fer a mans uns xutes de la marca 226ERS per a provar. Com que li vaig prometre un informe, i fa dies que no publico res (1), mato dos pàjarus d'un tiro.

Em trio una ruta de 4 hores i 100km, amb 3 ports, cosa xula eh? l'Obac, Montserrat per Rellinars pista forestal i Vacarisses-Els Caus, acabant a l'Hostal de Cim de St Feliu del Racó. Aquí la teniu: http://connect.garmin.com/activity/289102399

Rebo 3 chupetins del tipus energy gel, Maduixa, Llimona i Xocolata, amb tres càrregues de cafeina diferents.

De sortida pujant l'Obac sento que tinc cames i decideixo tirar endavant la prova dels gels, que si arribés a estar mort de poc serviria. El primer port coincideix amb la primera hora, no prenc res fent així que el glucògen acumulat es vagi esgotant. Baixo a Castellbell i el Vilar i enfilo cap a Marganell. poc abans del nucli urbà es trenca a l'esquerra per una indicació que diu: "Montserrat per pista forestal asfaltada"... prou interessant per als caçadors de desnivells impossibles... uns 15km amb 11, 12 i fins a 15% en un km final del cáguense.

Em xuto el gel de Llimona, 25mg de cafeina, sabor passable, bona textura. El port va fent esglaonets tot i que els primers 12% es veuen a les primeres de canvi. El resultat del test del gel de llimona és una mica de curs de P4, defalliment general al moment àlgid de l'esforç... clar que era un km al 15-16% mantingut!

El gel de Xocolata el prenc a la tercera pujada del dia. Des de La Bauma s'agafa la carretera general cap a Terrassa i als 200 metres es trenca a l'esquerra (Mas Estarros, Vacarisses) una carretera relativament llarga que comença suau però va in crescendo, convertint-se en un port interessant sobretot si a Vacarisses Nucli urbà tombes a l'esquerra en direcció a "Els Caus". 13km de baix a dalt, on empalma amb el col de l'Obac.

En realitat no és xocolata del tot, sino que recorda les barretes d'estrep (pels no sabadellencs estrep és regaliz). Entra suau i collons com tira! els 50mg de cafeina són reals, la força a les cames es manté i el gel és realment dels que ressuciten els morts.

per provar el tercer gel (el que no té cafeina, sabor maduixa) me n'haig d'anar a una pujada extra. tenint en compte que als 100km tot lo que li entri al còs serà benvingut, i que mantinc tò muscular, allargo cap a Castellar del Vallès per pujar l'Hostal del Cim, a Sant Feliu del Racó, 1,8km amb algun 12%, exactament l'esforç extra que buscava. Sabor de maduixa tipus gominola diguem-ne i resultat Ok, o sigui, un chupetin de gel estàndar.

Sobre el vial, o sigui, l'envoltori, la xeringa de 25gr és quantitat suficient per una presa. el plàstic podria ser més prim, un parell de dècimes menys en l'espessor facilitarien que el gel sortís més fàcil i no s'hagués d'escurar tant fort. Per altra banda el precinte que es trenca per obrir el vial és un pèl dèbil, i podria ser reforçat. M'agrada més el vial en xeringa que no pas la bossa d'altres marques, que sempre deixa contingut al seu interior.

En resum: Gels 226ers amb bona nota, sobretot el de regalèsia, perdó, xocolata, xute de sucres i cafeina molt vàlid. Vial de presa molt còmode per portar a la butxaca del maillot i fàcil per a prendre sense parar de la bici, amb una sola mà, tema important.

au, test acabat.

pieds de page
(1) anava a publicar crònica d'un event ciclista turista però em vaig mossegar la llengua pel bé de molts, el meu inclòs.