dimarts, 30 d’abril de 2013

RUTES DEL MONTSENY 2013

.
Hi ha moltes i bones marxes, perfectament organitzades, dures com una baguette del dia abans i amb més desnivell que la xifra de l'atur prevista pel 2014, però la història té un pès, i Rutes del Montseny pesa.

Amb línia de sortida tan sols a 30km de Barcelona, un port de primera, un de segona, i un trencacames entremig, la marxa del ccgranollers aguanta any rera any entre les de primera línia gràcies a una conjugació de recorregut, ganes d'organitzar i història viva de lo que són les marxes cicloesportives.

La Edició 2013 ha estat una més de les trenta i pico, modernitzada en el muntatge previ i post i mantinguda en l'esperit, o sigui, en el recorregut, que és aquella part de sabor de ranci que agrada a qui ho sap valorar. Bona nota en tot, 34 i a seguir endavant.

De fet, no-sé-quants cents de participants fan que les modernes carreteres del vallès, plenes de cotxes, es quedin estretes en un diumenge d'abril, o que la ciutat de Granollers es paralitzi en el moment de la sortida, que aparcar a primera hora sigui una odisea, però res importa tant com poder tornar a fer aquell recorregut que tens memoritzat, aquells 170km que et trenquen, duríssims els facis com els facis, a gas o a ritme.

Clar que hi ha la dialèctica de que tenim molt tròs de Vallès (i carretera porculera plena de cotxes i semàfors i pas pel mig de poblacions) tant abans de Santa Fè com després de Collformic, i que si aquí i que si allà, però hem de llegir la Rutes del Montseny com el que és: Una marxa dissenyada fa casi 35 anys, la gràcia de la qual és que manté el recorregut inicial a pesar dels desdoblaments, dels mercats dominicals i de les carreretes modernes.

Personalment la meva actuació esportiva 2013 em va servir per treurem les dues espines de les edicions 2010 i 2012, on vaig sucumbir a la meva pròpia impetuositat (i falta de forma) morint a l'altura de Coll de Rabell. Petar dos cops al mateix moment fa prendre't-ho amb ganes la tercera vegada, i aquest 2013 no em van rebentar d'entrada, tot i que es va pujar Santa Fè a un ritmasso i que em vaig quedar fent la goma a dos km de coronar, vem reunir un quintet per fer lo dels Cortals, quintet que em va deixar clavat a la baixada de Collsaplana (o la penya no deu haver d'anar a treballar el dilluns, o jo sóc un cagat a les baixades, o les dues coses).

Total, que em vaig cascar el tròs de la Cantina, Pont de Fàbregues i Espinzella tot solet, i just al començar Collformic m'atrapa un grup de 8 o 10, dels quals la meitat van com poden, i l'altra meitat no se'ls pot seguir. De nou coronar i baixar per Montseny, i a baix a Palautordera reunir colla i fer-se el plà de Vallès (que no és plà sino que va fent repetxons colloneros) intentant que la gent organitzi uns relleus mitjanament dignes. Al final em toca tibar del grup, com que ens hem trobat amb gent de la curta tothom fa el que pot o el que les cames li deixen fer, i contents i satisfets arribem a Granollers.

Per una vegada la Rutes del Montseny no m'ha desfet, espines desclavades, seguiremos informando.

http://www.ccgranollers.com/
http://www.ccgranollers.com/arxius/1366630450.pdf
.
(nota: a la columna esquerra del Blog hi ha el Calendari 2013. Cada marxa està puntuada entre parèntesi. el primer valor és el que Culitoweb otorga a la organització. el segon és que s'otorga a sí mateix.)

Cap comentari: