nota per al censor:
tal i com es va predir a la marxa de Vilafranca, la Terra de Remences no va ser cap marxa neutralitzada i el ritme dels ciclistes va ser el que els nostres bronquis van ser capaços d'exprimir (poètica forma de dir que ens vam treure la carbonilla).
La 2013 dels Remences va tornar a ser, de nou, i per mèrits aconseguits a base d'anys de cuadrar una molt bona fama amb una molt bona organització, la gran festa del ciclisme de carretera català, a l'estil de les grans mundials però sense collonades, o sigui, bon ambient, anar a la idea, i ruta de remença pel cor de la Catalunya combativa.
Combativa... Capsacosta se'm va fer curt, el vem fer a un ritme no massa punyent i en un grup llarg i nombrós que es va agrupar en direcció a Ripoll. per sort el terra estava eixut aquesta vegada (no recordava ja una Remences sense aigua) i no vam passar por. Canes se'm va fer curt, embocat sense massa violència el vem coronar en forma d'interminable serp multicolor. La baixada va ser ràpida però altre cop sense por. La mitjana era prou interessant, els primers 90km en unes dues hores i mitja. Bracons el vaig coronar en 3 hores i poquet, el malparit em va fer patir des de mig port fins dalt, on gràcies a una descarregada de bufeta en tota regla vaig ressucitar. La baixada un pèl plàcida, en un grup que anava fent però no tenia pretensions, això ens va fer perdre el fil dels de davant anant a parar entre dues aigües. Cantonigròs i Condreu, el tram de la mort, va començar plàcid, tant que em vaig decidir a tirar del grup, enfilant-nos però sense tensar massa, o sigui, turbodiesel cuarentón, i va funcionar. Coronavem Condreu ben animats i baixàvem a tomba, en un moment arribàvem a la Vall de'n Bas, empatant el temps de la edició 2012, 5h i 5 minuts, temps que qui els escriu no creu que sigui ja capaç de rebaixar si no és amb una moto.
Com sempre a la sortida vaig arribar tard i com sempre vaig aparcar el cotxe en un camp del costat del poble, algun any el pagès propietari el sentirem de lluny! Tot ben organitzat i ben conduït, dorsals i "accueil" perfectes, i a falta d'engabiat (graella) a la sortida ens vam tornar a atapeïr entre el carrer i les voreres. Per sort ja fa unes edicions es va entendre que separar la llarga i la curta era necessari, ara potser seria bò entrendre de separar els participants per temps realitzats en anteriors edicions, encara que això pugui ser considerat elitista. De totes formes durant els primers trams de la marxa es circula a carretera tallada (a efectes pràctics).
Parlant de carretera i tallar, bona conducció tant per part d'organitzadors com de forces de l'ordre públic, contribuïnt a la seguretat del participant i sense obstaculitzar la via lliure i alhora compactant el grup, o sigui, bona tasca de pasturatge (bonic concepte m'acabo d'inventar!).
i res més de moment, tanco la crònica que ja feia dies que estava per publicar.
salut i pedals!
(fotos manllevades del quieromisfotos.com)
