BREVET 300 PLANENC

PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT

El divendres sant ens vem marcar una brevet. com que els festius escassejen a la feina i ens hem marct un objectiu perpinyanenc de cara a finals de maig, vaig aprofitar que els del Plà de Santa Maria feien la seva brevet 300 en divendres sant per anar a fer una dutxeta freda de 12 hores, en 12 passos de processó de divendres sant, o divendres de glòria.

Pas 1: Lleva't d'hora i troba el lloc.
Fins i tot als pobles petits la cosa està difícil per trobar el puesto si no te'l saps. Ara ja hi sé arribar, però a les fosques era una mica difícil anar a trobar l'extrem de la població d'on se sortia. Un cop aparcat just a la porta, recollit el carnet de ruta i cagat com déu mana, et dones compte que la gent del CC Planenc s'ho han currat bastant bé, i que hi ha molt de carinyo posat en aquesta primera temporada de brevets organitzada per ells, i que ja d'entrada ha valgut la pena anar-los a participar en una de les seves propostes.

Pas 2: Sortim de Valls i se'ns fot a ploure
Res millor que entrar a Alcover amb una primera dutxeta freda. encara anem circulant en grup, fins ben bé després de Reus, camí de Montroig, on mica en mica formem un grup amb gent del mateix ritme. Trobo en Domi vielva, un noi de Gandia que es diu Vicent i la parella habitual de can bikeromanes. Anem fent via mentre ens cau el primer aiguat de propietats terapèutiques considerables.

Pas 3: En Vicent punxa just al costat de la Nuclear
Parem a reparar la roda i com és lògic, al Domi li toca fer hores extres de mecànic. Ens passen dos grups de companys i reprenem la marxa cap a la 240, que no deixarem fina l'Aldea.

Pas 4: En Domi punxa "twice" just entrada la 240
En un descuit del destí, a en Domi se li acaben les municions en una cuneta de la Nacional. l'espero mentre els companys i els grups van fent via. Als pocs metres torna a punxar i quedem que vaig tirant, mentre ell repara i és recollit per altres companys. Jo atrapo un grup que va per davant i segueixo amb ells.

pas 5: Arribo a l'Aldea i prenc la decisió de tirar sol.
Segellem en una farmàcia i mentre gran part dels participants paren a fer un bocata prenc la decisió de tirar endavant, tantes parades m'atabalen. Just al sortir arriben en Domi i en Vicent, fem trio i seguim pedalant.

Pas 6: Primer portarraco camí de Gandesa
Passem per Tortosa i agafem carretera de Móra, Xerta i uns km més per tombar esquerra via Gandesa, on ens trobem amb la primera (i senyora) dificultat muntanyosa. Un port fort d'inici i inacabable de final, que tensa, tensa, tensa i ens posa a puesto. Per sort no plou i ens hem pogut eixugar amb una mica de solet. Segellem a Gandesa, calma tensa a dalt del cel.

Pas 7: Passant per Vandellós i Flix cortina d'aigua.
L'altíssim decideix posar-nos de nou a prova i el pas per Vandellós i Flix es fa amb fort vent de costat i aigua a cantirs. Tombem dreta per una carretera terciària per pujar-nos un port que ens durà a La Granadella.

Pas 8: Pujada a la Granadella sota la pedra i el fred
preguntat per si no té res més que tirar-nos, nostre senyor decideix regalar-nos 5 graus menys de temperatura i una mica de pedra. En Vicent no pot articular paraula, ni tan sols canviar, amb mans gelades no pot baixar plat, solament aguantar-se dalt la bici. Silenci i patiment, no fós cas que se li acudís nevar o fer caure "chuzos de punta".

Pas 9: Punxo per primer cop a 1km de la Granadella
fsssss i a tomar pel cul. Un vidre clavat a la coberta. Li diem al Vicent que no pari fins al poble i amb les mans gelades fem el possible per canviar la càmara, que oh sorpresa, és de 650. Ja em diràs què fot una càmara de 650 a la meva bossa de recanvi! Em guardo la càmera punxada, després, per aquelles coses de la sort, em servirà.

Pas 10: En Vicent es queda al bar del poble amb hipotèrmia.
L'home del bar li deixa la seva jaqueta, mentre ens recuperem amb un cafè i un donut i signem el carnet van arribant processionistes, penitents i natzarens, a cada cual más pintao, mentre la penya del bar flipa en tecnicolor. En Domi i jo, cansats de descansar, reprenem la marxa.

Pas 11: Punxo per segon cop sortint de La Granadella
Jesús cau per segona vegada. Dégonflée i donat pel cul, sense càmares, el bon samarità apareix, oferint-me un parxe miraculós (per la càmera reservada) que penso lluïr durant anys. reprenem la marxa per una carretera bestial, la que porta a Les Borges Blanques. Trobem l'espardenya de cristo.

De les Borges cap a Arbeca i d'allà cap a Belianes, i tal, i tal, trobem l'altra espardenya i fem via cap a Vallbona de les Monges. Parada i cafè, segell i reprendre via per tornar a la Conca de Barberà, per carreteres recorregudes en la marxa de Rocafort de Queralt.

Pas 12: El Plà de Santa Maria no arriba mai, però arriba.
Deixar Forès a esquerra i tirar cap a Cabra del Camp, fa rato que no plou, ens hem desabrigat un pèl i tot, fora els xubasqueros, eixuts de tot menys dels peus, anem augmentant el ritme. En Domi sembla bastant decidit a arribar lo més abans millor i jo li segueixo la idea.

Al final ens falten km i tot, i entrem al Pabelló del Plà de Sta Maria amb ganes de més, satisfets i havent rebut aigua, pedra, vent i carretera, ja tenim la 300 al sac.

Ports del Maresme

.
Ja el passat 2011 no era normal que la marxa d'Amer, Terra de Volcans, obrís el calendari a mitjans de març, però començar el ciclosport a primer de Març, o sigui, igual que la temporada Amateur, si fa no fa, ja és demencial!

millor per a nosaltres, més marxes i de les bones.

La Ports del Maresme (curiosament capitanejada per un Santa Fè de Montseny més pre-litoral que no pas realment de Montnegre) ha estat la marxa de nova factura que ha obert foc en una temporada que comença d'hora. un fet que fa 5 anys seria impossible d'assimilar, i més quan els organitzadors es disputaven maig i juny com a única possibilitat.

doncs no, els organitzadors de març i abril (i el primer que ho va veure clar va ser Vilafranca, amb 500 i 600 inscrits els 2009 i 2010) obtenen bonus de ganes de cursa, i el fred no és excusa pe aconseguir un "peloton" nombrós i qualitatiu.

Qualitativa ha estat la marxa, ben organitzada en inscripcions, recepció, recorregut i marcatge, que comptava amb la dificultat de prendre la sortida en un poble petit com Arenys de Munt i haver de passar per les corrosives i automobilístiques carreteres del Maresme i el Baix Montseny.

Ritme fugaçment ofensiu de sortida, amb una pujada a Collsacreu amb el plat, que s'ha parat de cop quan han caigut com 10 o 15 corredors a les dues primeres curves de la baixada. Massa brutícia, sal i humitat a l'asfalt, que ja patinava de pujada. El grup capdavanter ha parat el ritme de cop i s'ha baixat en direcció a Sant Celoni a uns suaus 30 per hora, circulant en formació, amb un enorme grau d'acolloniment per la loteria que ha suposat la multitud de caigudes fortuïtes que hi ha hagut en tan sols 300 metres.

El fet de parar el ritme és, ara com ara, l'actitud més lloable de les que he vist en una marxa. Una decisió presa de forma humil i realista que, al contrari del que creia (i a las pruebas me remito: les marxes dels darrers 3 o 4 anys éren més bèsties de ritme que algunes curses) ens ha posat a lloc. Som corredors cicloturistes i l'endemà hem d'anar a treballar.

Personalment hem fet una bona cremada de carbonilla, amb lijada de colectors i allisada de culata, posant cames, cor i voluntats a punt de cara a lo gròs de l'any. Rampes considerables a partir del km 90, afluixada de ritme al penúltim port, quan m'he desprès del grup capdavanter, i bon final al darrer port, Collsacreu pel darrera, on hem recuperat nombroses unitats despenjades de davant, acabant en un bonic segon grup.

Lamentem les moltes caigudes que hi ha hagut, entre elles dues anades a terra de'n Lluís Juanes, i un parell o tres de serveis d'ambulància que esperem que no hagin acabat en res greu.

Era la tornada a la competi de carretera després de gairebé un any (la fractura de radi va ser el 12 d'abril del 2011) i la veritat és que en 500 metres havia agafat el La Major que manava la partitura d'avui.

COL·LABORACIÓ EXTERNA DE'N SISCO CAUS

en Sisco Caus de Balaguer és una d'aquelles persones que amb total simpatia i gratuïtat, una dosi molt alta d'ilusió i un professionalisme a prova de bombes (organitza junt amb tota una colla d'apassionats la marxa Montsec-Montsec, èxit ja a la seva primera edició, ¡partiendo la pana!)

Doncs el Sr. Caus li ha enviat una carta oberta a en Pepito Latorre, el Federatiu de moda any rera any (sí, aquell senyor gran que amb treball de formigueta ha posat el cicloturisme català a anys llum de les demés disciplines federatives, i no pensava en el ciclocròs tan sols! jurjurjur!)

Resulta que finalment, després de mil intentones, en Pepito plega... bueno, mig plega, ja veureu!

i com que el sotassignant gairebé que podria compartir totes i cada una de les paraules de la carta (lo dels cargols, ho sento, però no m'agraden), la reflecteix lletra per lletra al seu blog.

Moltes gràcies Pepito, moltes gràcies per tot.

"""
Hola PEPITO.
He posat el teu nom amb majúscules per que crec que ets un tio gran i t’ho mereixes.
Al desembre em vares dir que possiblement deixaries ja definitivament la feina de la fede de la Comissió de Cicloturisme, que seria cap al febrer, mes ó menys per l’estada a Lloret. Possiblement avui es el dia, crec que si, que ja ho deixes d’una manera oficial, encara que crec que et passaràs mes d’una tarda i mes de dos per la fede i apart crec que també et veurem a més d’una marxa, al menys així ho espero.
Es difícil resumir amb un e-mail les sensacions que tinc quan he de que parlar d’una persona honesta, treballadora i humil. Lo de honesta i treballadora ja ho sabem tots, es clar, et dic lo de humil per que no has volgut tenir ni adreça electrònica pròpia, sempre ha sigut la genèrica de tots, la de la Comissió, ni has fet mai soroll de res, al contrari has intentat sempre posar d’acord a les persones i als clubs o entitats i mai has tingut un NO per resposta. Aquesta predisposició teva a ajudar a tothom com sigui i de la manera que sigui, es el que et fa, que siguis una GRAN persona.
Tot i que ens coneixem de fa 4 anys voldria traslladar-me als moltíssims anys que hi has dedicat al Cicloturisme i a traves dels quals dedueixo la labor tant important i desinteressada que has fet per el Cicloturisme. Crec que bona part del que es avui el Cicloturisme a Catalunya es deu a tu.
Nosaltres des de Balaguer volem agrair-te tot el que has fet i el que ens has facil.litat per a que la Montsec-Montsec també sigui gran. De seguida hem connectat i sempre has estat per ajudar-nos. Recordo que de vegades et trucava i et deia “demà he d’estar per bcn, que puc passar un moment”, i tu sempre deies el mateix “vine a l’hora que vulguis, aquí em trobaràs”.
També volia agrair-te el fet que vinguessis a Balaguer el dia del enterro dels 2 ciclistes morts recentment. Tret d’algun company del nostre club, no hi tenies ningú conegut ni res concret. En canvi no et va fer mandra canviar coses que tenies de família, agafar el cotxe i vas venir expressament. Per que? per que havia passat una cosa molt dura i volies estar a prop de la gent de la bici de Balaguer. El meu reconeixement. Aquets son els detalls que fan grans a les persones.
Res més, rep una fortíssima abraçada i et recordo que tenim uns cargols pendents. Si no ho fem Lleida, ja sé un lloc a bcn que els fan casi igual de bons que a Lleida. Ja et trucaré.
Que disfrutis al màxim del teu temps d’oci, de la família i et desitjo moltíssima salut.
Una abraçada gran.
""""

QUE PERQUÈ NO HI HA ENTRADES?

COLLONS, PERQUÈ ÉS HIVERN I FOT UN FRED QUE PELA.
AMB EL MARÇ COMENCEN LES MARXES, ESTEU A L'AGUAIT
MIQUEL.

JORDI PUJOL

.
Us voldria transmetre una col·laboració externa, l'experiència anual d'un company de ruta qui, apart de comptabilitzar una burrada de km, veu la bicicleta de la seva manera i la justifica, de manera que ens pot donar una opinió més.

val la pena llegir les seves reflexions, tot i que siguin personals en podem treure profit, el profit de conèixer les sensacions dels demés.

enhorabona Jordi per la temporada, i per les que vinguin!


"""""""""""""""""""""""""""""""""
Bones a tots!
Tal i com us havia promès, us envio el resum de l'any 2011 del Jordi Ciclista...
No us vull fer una parrafada sobre les gran gestes ciclistes que pugui fer, per que de ciclistes n’està ple, i de que facin burrades també, així que ho enfocarem des de una vessant més lúdica i entretinguda.
Ja fa quasi uns cinc anys que guardo dades dels entrenaments, i de forma sistemàtica, fa més d'un any que mantinc una fulla de càlcul que amb una mica d'idea de fer anar formules, dona resums interessants.
La foto que adjunto a la present nota, és la fulla principal on es veu el recull per any i mesos.
Però comencem a analitzar una mica les dades i descobrir coses interessants.

L'any 2011 ha acabat així (VEURE FOTO ADJUNTA):
- Distància recorreguda: 25719,76 km
- Sortides: 308
- Mitja de distància per mes: 2143,31 km
- Distància més llarga en un dia: 243,57 km.
- Més amb més distància: Març, amb 2503,02 km.
- Més amb menys distància: Setembre, 1786,5 km.
- Mes amb més sortides: Octubre amb 28.
- Pulsació mínima puntual: 44 ppm.
- Pulsacions mínimes mitjanes: 53,5 al mes de desembre.



I ara analitzem coses curioses i que tothom ja saps, o hauria de saber:

1.- L'exercici físic continuat, amb una dieta equilibrada i un pes controlat fa baixar les pulsacions mínimes

Obvi, no? Però quants de nosaltres ens hem parat a prendre les pulsacions mínimes i veure com estem? Per sobre de 80? O més?
Cada dia al sortir, quan estic al carrer, a punt de sortir, em relaxo i miro de fer que les meves pulsacions baixin fins al mínim.
Aquest indicador ens dona dues referències: una de general, que ens dirà que tal estem de forma física, i l'altre de relativa,
que ens indica que tal ens hem recuperat dels esforços fets al dia o dies anteriors.
Si, el cor també és un muscle i s'esgota i pateix.... i cal cuidar-lo...
Si un dia fer una burrada, o un esforç per sobre de lo que esteu acostumats, mireu al dia següent i veure que les pulsacions mínimes
estan per sobre.

Un altre factor que fa pujar les mínimes es portar una dieta poc saludable, i tenir sobrepès.
Obvi, no? Si, ja ho sabem tots, i ara tots esteu dient "Si, si, això ja ho sabíem...", però a vegades amaguem el cap sota l'ala....
Compareu les mínimes del gener del 2010....97,4 ppm ...... clar, amb 123 kg de pes a sobre....

I ara una dada molt curiosa, i que evidentment no us ensenyaré la parrafada de dades que tinc del dia a dia.....però:
"Haver dormit poc fa baixar les pulsacions al dia següent..."
Si, ho tinc comprovat.
El cos es manté en un estat de letargia durant tot el dia, i fins i tot, hi ha moments que fa "micro-sons", i per tant, es com
si tot anés al ralentí, i el cor també va més lent....

2.- El cos no entén de kilòmetres

Ara tots els ciclistes diran: "AIXÒ JA HO SABIA!!!!".
Bé, però es que aquesta parrafada té ànims de divulgació general, senyors!
Doncs si, el cos no entén de kilòmetres:
El cos entén de quantitat, intensitat d'esforç i fatiga.

Per tant quan algú em comenta "Quina burrada! Has fet tants kilòmetres, jo no podria...."

Sempre responc amb aquests raonaments:

"Es té temps pel que es vol"
A la que la gent respon : "Pel que es pot..."
I a la que jo contesto: "Llavors es que no vols"....

I per altra banda, sempre recordo la frase que dic a un amic meu:

"Tots tenim un ciclista a dins... petit però hi és..."

Per tant, fer 200 o més km en bici, els pot fer tothom...
Comença per 1 km, i ves allargant... si ets constant, arribaria el dia que en faràs 200 km....

3.- Per entrenar més, no estarem sempre més forts

Fer més de 25000 km, m'ha portat a arribar a portar el cos al límit a vegades i el cos no té capacitat
infinita de recuperació, generació infinita de massa muscular, etc....
Fins i tot el cos, pot caurà en malalties derivades del stress al que l'estem sotmetent, ja que arriba un punt
que fins i tot les defenses de l'organisme es veuen afectades.
És la mateixa situació que podem patir en situacions de stress a la feina, i que deriven en un KO tècnic, per que
ens entenem.
Per tant és molt important, fer petits descansos, de tant en tant.
El que si que és veritat que portar el cos al límit, si que té alguna avantatge, per que no ha de ser tot dolent.
Per exemple, educar el nostre cos a les situacions extremes, exercitar la nostra ment a controlar i viure aquestes sensacions,
de forma que el pròxim cop que les afrontem estiguem molt més preparats, i que pel nostre cos no esdevingui una situació de stress.
Recordeu que la paraula stress per definició, és una reacció fisiològica de l'organisme de defensa per afrontar situacions que
es creuen amenaçants o fora dels patrons habituals.
Per tant, entrenar en situacions extremes, a la llarga fa que ens acostumem.

4.- I del menjar, que?

Bé, no diré res al meu favor, per que soc la persona menys idònia per parlar d’hàbits alimentaris, però després de quasi dos anys intentant
fer les coses bé.... hi han coses molt clares i que tothom ja sap, però m'agrada recordar i que sempre tinc present quan miro la nevera:

- S'ha de menjar de tot, però amb quantitats raonables.
- No abusem de dolços, embotits, etc...
- No existeixen les dietes miracles: dunkan, la de l'escarxofa, etc...
- No existeixen les persones amb els ossos amples: han tret mai d'una excavació arqueològica algú amb els ossos amples???????
- No hi ha menjars que no engreixin, tot engreixa.... excepte l'aigua que es acalòrica....

El secret, és que primer ens d'aprimar de ment, i després de cos...
Si, si, de ment.....
Primer ens hem de convèncer a nosaltres que ho volem fer, i després posar-ho en pràctica.
Si es comença al reves no funciona.

I com afecta el menjar al rendiment esportiu? Doncs molt!!!!
Mals hàbits... mals resultats!
Si tornem al nostre full de càlcul veureu com hi han èpoques, com a inicis del 2008, que sembla que hi ha molta activitat física,
però mireu les pulsacions.... pels núvols, no?
Doncs és la falsa impressió que ens fem a vegades de dir.... "Uiii.... he fet molt d'exercici, vaig a afartar-me..."
Doncs mireu, lo que passa...

En fi.... si algú vol la fulla de càlcul per buscar altres patrons i curiositats, us la puc passar, advertint-vos abans de que esta en format OpenOffice (o LibreOffice en la versió més moderna).

Doncs res, aquí acaba la meva parrafada.

Us recomano que pel 2012, us compreu una bicicleta i que pedaleu molt!
No, ara en serio...

Us recomano que pareu un moment i parleu amb el vostre cos,
i mireu de si el cuidem prou, i recordeu que els problemes existiran igual.
Així que a cuidar-se, per que recordeu que de problemes n'hi han molts,
però pocs dels que preocupar-se
"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""