TRANSCOLLSEROLA 08

LA MEVA BICI ÉS UN VEHICLE AMFIBI

http://www.area3esports.net/transcollserola2008/

Doncs que avui, i ja van 4 setmanes, ens ha tornat a ploure a la cursa setmanal. Si enlloc de ser el Gubi fós l'Edu Ararà, seria que en tot el mes de maig no hauria tocat la bici per res del món, però ara l'aigua ja no m'importa, i aquest matí, quan a les sis ha trencat a ploure al carrer de casa, he sentit indiferència.

Que plou? doncs haurem de sortir igual. A més, amb l'aigua que vaig "tomar" el diumenge passat, què són quatre gotes més? Total, que enlloc d'estrenar el maillot de la BPB, amb el culotte a joc que m'havia comprat divendres, m'he posat en traje de busso... ai, perdó, la roba que habitualment tinc triada per anar a sota del xubasquero: Mono de ciclocross i el maillot a sobre. Calentó però no massa per anar a sota del plàstic. A més, fred ja no en fa, o sigui que per aigua que caigui, no en congelaré.

Per cert, heu vist que tot just arribar

ja estava rient altre cop?

I així vestit amb la meva roba del pallasso de micolor (infumable uniforme bicisprint 2008), he carregat el cotxe a ultima hora i en deu minuts he arribat a Sant cugat. Jejeje, lo bé que va viure a prop de la cursa! Trec la inscripció, preparo la bici, i al just moment de sortir, plas! es fot a ploure!

Però bueno, això no ha estat lo pitjor del dia. Sortim de st Cugat i els mossos d'esquadra que obrien la marxa han decidit que avui tenien ta tonteria a nivell òptim i s'han fotut davant, a 20 per hora, neutralitzant la cursa fins als onze! Hem passat Terrassa, Viladecavalls, Olesa i tota la pujada dels onze a ritme de bicicross BH amb rodetes! quina pena que fotiem! Mai havia vist una cosa semblant en una Marxa de velocitat lliure, on se suposa que estem en excursió personal, legalment parlant, algú que cobra per obeïr ordres ha pensat per sí mateix (sic!) i ha decidit que la millor velocitat per un ciclista de curses és 25 per hora. Vale, 25 a les pujades firmo ara mateix, però a les baixades! amateurs!

Total, que a dalt els onze els tios paren per reagrupar el pilot!!!! alucinant, com si fós una passejada per la via laietana, tots paradets, pixant a les cunetes i dient-li cosetes en veu alta. Jo no me n'he estat, bé que havia de disfrutar, no? doncs apali! avui tenia un culpable, com mola!

Quan l'organitzador li ha fet entendre a aquell tròs de quòniam de lo que anava la cursa d'avui, el tio s'ha comportat, i llavors la cursa ha començat. m'ha enganxat despistat, com sempre, i m'he quedat ressagat. Com que tampoc tenia massa ganes ja, i millor no fer sobreesforços, que em notava tocadet físicament, he passat de fer carreres.

Anava amb ganes de fer una bona cursa, però al final he decidit d'acabar la marxa, no sobrecarregar-me, i "curar" el mega-desgast del cap de setmana passat, tot pensant ja en fer una Bonaigua (que és dissabte que vé) com es mereix. Anava passant gent a les pujades i al final he trobat un bon grup on quedar-me. Gent del Martorell, en Sergi Ferrer-Salat i altres que acostumen a dur bon ritme. M'ha sorprès el que quan tensava la corda se'm quedaven, i me n'he adonat del nivell que tinc ara, avui que he estat rodant amb tios que fa tres anys érem del mateix nivell.

Al final hem arribat a 25 minuts del primer, un grup de 3, amb aigua fins al clatell una altra vegada, les bicis brutes (com m'emprenya netejar la bici cada dos per tres) i fets uns marranots de tanta aigua, terra i brutícia de la carretera. De debò que ha set com una clàsica de primavera, sense fred, però amb molts ingredients. Els ports triats (Onze, Sta Creu Olorda, Vallvidrera, Cementiri Collserola, Forat del Vent i Rabassada) són la millor combinació possible a fer des de St Cugat. i haig d'agraïr a la Organització aquest recorregut ben triat, una marcació de cruïlles excepcional i tanta i tanta gent que han mogut (més de 100 persones) entre Polis Municipals, Proptecció Civil, motos i voluntaris, de manera que han aconseguit que en cap moment haguem tingut perill en cruïlles i rotondes, que mira que n'hi ha!

Total, organització perfecta, tenint en compte que Collserola no és el Lluçanès. Aigua a discreció. Cansament limitat i sàviament controlat. Emprenyat amb els mossos (un cop més) i perquè hauré de rentar la bici a fondo (un altre cop).

Lo que m'ha deixat més flipat de tot és que he fet el 22 de la marxa, coi que si hagués anat amb els de davant això podria haver estat un top5? bueno, no fem el conte de la lletera....