RIPOLL, TERRA DE COMTES

Avui hem fet la darrera marxa de la temporada, el Circuit de llarga distància es va acabar amb la Pallaresa, però el dels Pirineus s'acabava a Ripoll. Una marxa de 116km (molt curta) que ha estat una autèntica cursa a l'sprint, amb ritme trencat, molts atacs i canvis, i una Creueta que hem fet a tope, però a tope.

Sortida a les 8 del matí, i pensavem que no hi hauria massa inscrits, però el poder de convocatòria de les marxes és enguany tan gran que s'ha passat dels 100, potser dels 150, no sé, perquè estava tan ben organitzat que tot anava bé gràcies a la improvisació.

De Ripoll cap a les Lloses (el primer cop que faig aquella carretera de dia! jeje) i al Km 3 ja estàvem en la pomada. Hem sortit a escampar la boira amb el Coromines, però avui la penya no estava per òsties i les escapades duraven 500 metres. Total, que quan he vist com s'anava he decidit anar tirant dins del grup i aguantar fins quan es pogués. Borredà, i cap a st Jaume de Frontanyà, per continuar amb els dos pepinos que porten cap a La Poble de Lillet, on el grupet s'ha anat quedant cada cop amb menys números.

El ritme de davant era molt fort, i només començar la Creueta, un del sedis (que ha acabat guanyant) ha sortit disparat amb dos francesos que anaven demostrant molt. Ens hem quedat quiets, pujant a ritme, fins a les rampes dures del km4, on els gallos s¡han posat a tibar i els diésel ens hem quedat ressagats.

Allà ha començat la Creueta de veritat, una autèntica cursa de persecució. Els 3 de davant, un grup de 8 o 9, que anava perdent unitats (quins setos, deu méu), i el Coromines que ha engegat la bapitaurus i a cops de sabata ens ha fotut en fila primer, i despenjant un a un després. Només l'ha aguantat un ratpenat. Jo m'he quedat entre dues aigües, a 50m de'n coromines, que anava a 100m del grup, i a 50m davant dels de Vic, en Tió i en Marc, que igual que jo són diesel. A dalt del port hem aconseguit fer els ultims 5km junts, un grup de 6, ja que al final hem pillat en Coromines, a dos dels setos de davant, i tres de Vic.

ah! el reguitzell de cadàvers que hem anat trobant per la pujada ha estat espectacular, sembla mentida com en una marxa de 100Km la penya vulgui anar tant a tope i acabi rebentant. (els dos francesos que demostraven encara estàn parats a Castellar de n'Hug jejejejeje).

Val a dir que hem fet tota la pujada a tope, 19-20 per hora, tallant injecció, i que ningú aconseguia ni guanyar tros ni deixar enrera als altres. A dalt, en Tió ha posat fil a l'agulla i ha començat el seu recital. L'empalme creueta-collada ha estat amb vent de cara, però a en tió se n'hi enfotia. S'ha posat davant i ha seguit davant, i els 6 que anavem en fila al darrera, fins a la Collada, i tota la baixada de la collada (a 60 i pedalant, també tallant injecció), i tot el plà de Ribes fins a Ripoll. I si la marxa acaba a Vic, el paio es fot davant fins a Vic!

Avui el Tió s'ha guanyat el sobrenom del "Toixó de la Plana", perquè és rabassut, fortot, i quan agafa algo no ho deixa per res del món!

Apali, final de temporada, s'ha notat el parón de l'estiu i el cansament, també s'han notat les sortides vigatanes, avui al grup de 7 que hem arribat érem 5 de la colla! jejejej.

Nota intersetmanal:

dimecres vam fer volta estenalles amb la Sandra Santanyes, vaig descobrir una faceta seva que tenia amagada: porta el cabell llarg!!!! anem millorant, ja vas sent més femenina!