Valeeee que he trigat una setmana sencera, però circumstàncies de la vida no m’han permès actualitzar el blog adecuadament. Prometo ser més constant!
La desena (novena participació meva) cursa de la Copa Catalana 2008 es va celebrar sota la boira i a sobre del fang. Una bona inscripció tot i ser la darrera i les classificacions estar gairebé decidides ens fan pensar que al ciclocròs la penya hi va per passió, no pas pels punts... en tot cas pels punts de sutura!!!!!
Un circuit molt ben traçat, algo curt, i d’una gran bellesa plàstica, que hauria estat molt ràpid i intens en sec, es va tornar una autèntica trinxera gràcies a les pluges dels dies anteriors. Millor no podia haver estat. Duresa, matxaque i bicicleta a coll, ja que era impossible fer una trista rampa de cinc metres de llarg a dalt de la bici. Ni tan sols la tècnica de saltar de la bici servia, ja que no podies agafar ni aire pedalant que ha havies de descabalgar de nou. En definitiva, bacanal de placer en forma de salvatjada d’aquelles que una persona sensata mai faria un diumenge al matí. Però bueno, zero graus no és ni positiu ni negatiu, per tant, no feia ni fred ni calor.
No ens queixéssim pas!
A la cursa dels Homes va sortir el Sol, i diuen que fins i tot hi havia menys fang, clar, ja se l’havien endut tot! A davant lo habitual, i a la meva altura també. Un bon pols amb en Tatché i en Tió d’entrada, els Sergis del Basolí i del Roca i l’Estivi. Al final, deixo endarrera en Pep i en Vila i la resta poden amb mí, tot i això vaig tenir pebrots de demanar-li a en Escobar que no em doblés poc abans de meta i així vaig poder patir una volta més. Sóc lo que no hi ha!!! 9è lloc a la cursa, almenys un dia que no faig 11è, que ja n’estava cansadet!
Visita de’n Xavi Noguera, que fa fotos i flipa en colors. Un vell amic de l’Slot que tenim enredat per la Maratona, jijiji i si la cosa continua així també enredarem pel cròs 2009... més carn a la graella!!!!
Final amb botifarrada, rentat de bici a manguera (que boniques les coses que es fan a manguerassos) i un Hasta Lueg! Generalitzat. Fins a Novembre no tornarem a tocar el fang, no fós cas que ens n’afartéssim.
Bueno, queda el resum de temporada, satisfactòria com sempre, i amb gust de poc com habitualment. Em prenc 15 dies de fer de persona normal i comencem a pensar en l’asfalt, que és un medi natural menys agressiu i igual d’atractiu que el cròs.
Gràcies a tots, Homes de Dorsal Blanc, no cal que diguem el perquè, oi?
La desena (novena participació meva) cursa de la Copa Catalana 2008 es va celebrar sota la boira i a sobre del fang. Una bona inscripció tot i ser la darrera i les classificacions estar gairebé decidides ens fan pensar que al ciclocròs la penya hi va per passió, no pas pels punts... en tot cas pels punts de sutura!!!!!
Un circuit molt ben traçat, algo curt, i d’una gran bellesa plàstica, que hauria estat molt ràpid i intens en sec, es va tornar una autèntica trinxera gràcies a les pluges dels dies anteriors. Millor no podia haver estat. Duresa, matxaque i bicicleta a coll, ja que era impossible fer una trista rampa de cinc metres de llarg a dalt de la bici. Ni tan sols la tècnica de saltar de la bici servia, ja que no podies agafar ni aire pedalant que ha havies de descabalgar de nou. En definitiva, bacanal de placer en forma de salvatjada d’aquelles que una persona sensata mai faria un diumenge al matí. Però bueno, zero graus no és ni positiu ni negatiu, per tant, no feia ni fred ni calor.
No ens queixéssim pas!
A la cursa dels Homes va sortir el Sol, i diuen que fins i tot hi havia menys fang, clar, ja se l’havien endut tot! A davant lo habitual, i a la meva altura també. Un bon pols amb en Tatché i en Tió d’entrada, els Sergis del Basolí i del Roca i l’Estivi. Al final, deixo endarrera en Pep i en Vila i la resta poden amb mí, tot i això vaig tenir pebrots de demanar-li a en Escobar que no em doblés poc abans de meta i així vaig poder patir una volta més. Sóc lo que no hi ha!!! 9è lloc a la cursa, almenys un dia que no faig 11è, que ja n’estava cansadet!
Visita de’n Xavi Noguera, que fa fotos i flipa en colors. Un vell amic de l’Slot que tenim enredat per la Maratona, jijiji i si la cosa continua així també enredarem pel cròs 2009... més carn a la graella!!!!
Final amb botifarrada, rentat de bici a manguera (que boniques les coses que es fan a manguerassos) i un Hasta Lueg! Generalitzat. Fins a Novembre no tornarem a tocar el fang, no fós cas que ens n’afartéssim.
Bueno, queda el resum de temporada, satisfactòria com sempre, i amb gust de poc com habitualment. Em prenc 15 dies de fer de persona normal i comencem a pensar en l’asfalt, que és un medi natural menys agressiu i igual d’atractiu que el cròs.
Gràcies a tots, Homes de Dorsal Blanc, no cal que diguem el perquè, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada