SPINNING!

Ja fa un bon temps que vaig començar a fer Spinning com a complement al meu entrenament. La meva entrada va ser triunfal: arribo tot sobrat, em poso la bici a mida, un paio tot petitó (en Josep Romero de Terrassa, un crack) es fot a pedalar com un boig... 10 minuts i trinxat! i jo que pensava que això de l'spinning era una (amb perdó) mariconada.

Mica en mica em vaig anar motivant, vem anar fent grup, allà al Club Natació Sabadell, i vaig veure que podia donar classes perfectament. A això em van ajudar en Jordi Rubio i en Juanky Proaño, a més del propi Josep Romero. Una classe per aqui, una pràctica per allà, i nar fent, tu.

Alguns de vosaltres ho sabeu ja, encara que mai està de més publicar-ho al Blog, i de passada fer-ne una sèrie d'entrades especial. L'Spinning, o ciclisme indoor, no deixa de ser quelcom relacionat amb els pedals, i com a tal forma part d'aquest submón en el qual presumeixo de moure'm tant a gust.

Avui parlaré del curs de Monitor, que finalment vaig fer amb la gent d'Orthos. Diuen que ténen prestigi, però tot això era pura teoria fins que, com Sant Tomàs, ho ho veiés. A part del títol, que és necessari per exercir, fer un curs de monitor et dona la seguretat de saber les coses que "no s'han de fer" quan estàs al capdavant d'un grup que pedala al ritme que tu els dónes.

Tot va ser començar i en dos dies ja sabia que aprendria, a més, disfrutant, i a més, aclarint més d'un concepte sobre el ciclisme indoor, l'entrenament, i el monitoritzar classes, que portava una miqueta fluix, o directament equivocat. En Manel Mazaira i en Miguel Esteban em van demostrar el perquè del seu prestigi, i en tot moment vaig saber que a més de professors nostres, simplement lo que estaven fent era compartir moltes idees seves. Van ser tres mesos molt profitosos, de deixar coses per fer els dissabtes al matí per dedicar-me al curs. Ara veig que val la pena.

I con esto i un biscotxo... i la meva disponibilitat d'horaris que em dóna la feia actual, vaig atansar-me als gimnasos més propers (física i emocionalment) per demanar per exercir.

El curiós és que l'Esquaix Malibú, els primers on vaig demanar, em truquéssin un dilluns per començar un dimecres. i encara que això són figues d'un altre paner (o sigui, carn per a un altre post) ja us puc avançar que Dilluns i Dimecres, de 14 a 15 hores, al Malibú sona la meva música, i pedalem plegats amb una colla que enlloc de dinar prefereixen fer esport.

Hi ha coses que es fan per gust, i si tu n'ets part, hi has de donar el Do de pit, o almenys provar-ho.

Poso fotos del curs de Orthos. Es feia a les instalacions de Bac de Roda, a Barcelona, un gimnàs genial. Els companys del curs han estat una canya, mantenim contacte i fem sopars, si, d'aquells sopars on no es nota que som esportistes... bueno, no fumem, però ingerim lo que no està escrit!

Total, que som monitors, que no és poco, i gaudim com el que més fent pedalar a la nostra gent.

seguiremos informando des de dalt d'una bici sense rodes (que ja em diràs on cony està la gràcia no?).