BREVET 400. 1 DE MAIG TREBALLANT DE SOL A SOL
De fet, i com manen els cànons del capitalisme, un dia festiu com l'1 de maig, ara que els rojos són tecnòcrates i que els sindicalistes fan de conseller d'economia o d'obres públiques més tirant a keynes que no pas a trotsky, i un bocata de xoriç ni tan sols surt a escena (almenys lerroux l'exhibia al mítings, això sí, després de dinar al ritz) als únics incorruptibles que ens han deixat la feina de demostrar al món el què carai és un home pencaire, voluntariós i treballador i patidor com pocs, és als ciclistes... però clar, un 1 de maig qualsevol treballa, i encara que menda sigui autònom, que vol dir empresari, al cap i a la fí, sota la sospita de ser declarats esquirols ens vem posar a la ruta poc abans que sortís el sol, l'únic rei que reconeixem com a tal, per arribar a meta just abans que se n'anés a dormir. (el sol, el rei no dorm, diuen)
Com deia en Lluís: "nois, que no teniu feina? tot el dia amb la bicicleta amunt i avall!"
Amb en Lluís de Salt i en Manel de la Seu. Balaguer, terra de l'avi. I el que quedava del "Grupu" un cop vam anar avançant en la ruta: Pitu, Ramon, Lluís, i el nou fitxatge, la Dama de tot joc d'escacs, l'Anna Ramirez.
Sortida de Manresa a toc de Pitu (més que res perquè el Pitu se salta un semàfor ja de sortida i el "grupu" se'n va cap a Igualada sense parar ni a pixar. Tant que hasta deixem en Charly endarrera i no ens agafa, ell i l'Eugeni, fins gairebé Òdena. Passem per Santa oloma de Queralt, i cap a les Borges Blanques falta gent.
La ruta 400 diferia de la del 2008 en el pas per Alcarràs, per una banda, i Peralta de la Sal per l'altra, encara que també fèiem cap a Benavarre com a punt més allunyat. Entrada a Catalunya per la carretera de Balaguer, tombar cap a Artesa i Ponts, i tornar per la carretera d'Andorra, via Calaf, baixant a Manresa per Rajadell.
La pluja jugant amb nosaltres a cuit i amagar, sense aparèixer fins a la baixada vespertina de Calaf a Manresa, on un Terra moll i una mica de xispeig ens va xopar i refredar de cap a peus. Va ser el colofó a una ruta que vaig aguantar perfectament fins als 300km, i com un senyor tirant de classe fins al 350, després no me'n recordo de res.
Doncs si, tu, que fins i tot vam passar per Arbeca, i tot i que no sabiem si anàvem o en veníem, va ser la frase de la brevet: "noy! que vas o vens d'arbeque? que no tens fenya? perquè si cal m'ajudes amb les aulives!"
Aquesta i el concepte "tu, a ponts em penso fotre una gerra de cervesaaaa" van ser la constant que ens empenyia a rodar i rodar com hamsters, cents de mils de pedalades i aquell anar passant el dia, ara m'assec bé, ara m'assec de costat, ara menjo, ara tiro, ara a roda, que són els viatges en bicicleta. 31 de mitja i tot el fondo agafat de cop.
Avituallement del brevetero: bocata truita de patates i una Radler.BREVET 300. 10 D'ABRIL, ANIVERSARI EN RUTA
El 10 d'abril del 72, a part de ser l'efemèride de l'arribada al Top One de les llistes americanes del Machine Head dels Deep Purple, va ser l'any que el món va tremolar amb el naixement de l'anticrist que us escriu de tant en tant, o sigui que com toca quan no estic de depressió (i això que els 40 s'acosten perillosament) em vaig decidir a celebrar-ho fent lo únic que per lo vist sé fer mig bé: pedalar.
I com que no tenia on caure mort, i a sobre se'm van enganxar els llençols, vaig presentar-me 5 minuts tard a la Brevet 300, i me la vaig cascar casi tota en solitari, que "el grupu" ja havia sortit, i a sobre es preguntaven a on estava jo!
Pujada a Calaf a les fosques, pas cap a Artesa en grups de 2 o 3, i de Balaguer cap a Alfarràs i Alcarràs, on pillo un grup plè de BiciBaixos i Barberàs, el Sr Garcia i en Pere Rossinyol. Passem per lleida i via Tarrega i Cervera, on la gent es va parant a menjar i descansar, fins que ens quedem 5 genets en solitari de nou, entre ells el lluis angulo, que com sol ser habitual portava un punt més i ens tibava de meravella.
Pujada a Calaf sota un sol de rigor, per Sant Ramon, passant pel bonic poble de Conill, quin nom més gran per a una bonica contrada! i baixada a Manresa per Fopnollosa, amb portet sorpresa incorporat. Vaig passar bé els 200km, però del 250 al final va tocar patir. faltava fondo, era evident.
Al passar per Calaf, i en plena crisi conceptual, cau la frase de la brevet, en boca del Luis Ciclista, que resumeix perfectament el que són 270km en bici i saber que encara et queda un port abans d'arribar: "la colita de Bambi me pone". No comment.
varios miembros del grupo brevetero en pleno festival del humorMiquel Gubianas, Fundat el 1972.
1 comentari:
jua juaaa bonisssiimmm!!!!
Publica un comentari a l'entrada