La bonaigua 2008

UNA CURSA COM DÉU MANA


http://www.labonaigua.cat/

Com sempre en dissabte, s'ha fet la novena Bonaigua i ja puc dir que les he fet totes nou. Aquesta ha estat la més ràpida i en la que en millor posició he quedat. Encara que el temps no hagi rebaixat el meu registre del 2007, la baixada fins a Esterri sobre terra, el vent de cara al Túnel i una sortida molt parats segur que han aturat un ritme que podria haver estat deu minuts inferior.

Total, satisfacció 10 per varis motius: el to físic que veig que tinc, sense la xispa de l'any passat però sabent superar crisis, mantenir ritmes i amb un fondo de collons. El resultat esportiu, fer el 40 dins del grup del 23 és un èxit. I lo bé que m'ho he passat, entre els del ac77, l'Eduard que ja roda com es mereix i transmet bones vibracions, i tota la demés gent, amb qui cursa rera cursa ens anem avenint més.

Per cert, vull agraïr a tots els que llegiu aquest Blog el que em feu comentaris sobre ell. Mai saps si ets llegit, i mai saps si agrada, o sigui que per lo que a mí respecta, seguirem donant canya dins del pilot i des del blog!

Els membres del ac77 eren 3, hammer juanes, jordi rubio i jo mateix. Hem acabat junts, a lo película de la brigada ligera, donant relleus a dins del grup i fent-ho realment bé. Mola. Per cert, l'Eduard Ararà també ha passat a formar part de la Marea Rosa, encara que s'estigui pulint després de 8 mesos de no pedalar, un clàssic com ell és un valor segur que dóna seriositat i empaque!

Dir que aquesta Bonaigua ha estat una autèntica cursa és dir la veritat. Després d'una sortida des del darrera de tot, ens hem ajuntat amb en Juanes i en Dani Gonzalez i hem fet una ràpida progressió cap a davant, però al contrari que altres vegades avui hi hem arribat amb molta facilitat. A davant anaven parats, i el pilot rodava amb plat petit de sortida, tot pujant cap a Senterada, i sense ganes de tibar per part de ningú. M'he posat davant a donar ritme una estoneta. No em sentia amb massa ganes, però el fet de no veure massa pataxules ni amateurs avui potser m'ha fet pensar que seria una marxa que la fariem entre els marxistes. Hi érem casi tots els habituals i molts de nous, i de fet, vist lo vist, tampoc crec que ja hi hagi massa diferència de nivell entre una cursa de master i una marxa de llarga distància, tancar un recorregut de 180km i 3 ports d'entitat a 32 de mitja cre que és nivell, i això és lo que han fet els 50 primers.

Total, que anant al davant em desgastava, i just començar Perbes s'han fotut a tirar tots de cop, el grup s'ha estirat i trencat al poble de Perbes, al replà ja es veien dos grups, d'uns 20, al davant, mentre que jo lluitava per no despenjar-me del segon. Entre regulant i apretant hem coronat, jo a deu metres del segon grupet, i s'ha donat la casualitat que hem tallat a darrera nostre. En Juanes anava amb mí mentre que en Jordi no se'l veia. A la baixada, abans de Viu de Llevata, un parell de curves arriscant m'han connectat amb el grup de'n Juanes. A baix al Pont de Suert, i gràcies a un que anava d'Euskaltel que tirava com un posseït, hem atrapat els de davant, que anaven fent la puta ramoneta, com sempre quan queden molts Km per fer.

Als plans cap al Port del Túnel de Vielha un fort vent de cara i de canto ens feia anar amb plat petit i bastant a poc a poc. Pensava que ens atraparien els del grup de darrera però mai acabaven d'arribar. Hem començat el port i jo, de nou, m'he posat a donar ritme, encara que la gent a començat a passar, i hi ha hagut alguna que altra escaramussa. Tot de cop, uns frikis que anaven fent carreres (i de fet han arribat dels primers) s'han posat a fer esses, parar i engegar i fer tàctiques d'sprint en circuit. Com si allò fos una cursa de juvenils, hem estat a punt de caure un parell de cops, ja que entre el vent que fotia i els parons el grup, que anava molt compacte, apenes tenia moviment. Els he fotut un parell de crits, que anéssin rectes, que allò era una marxa, i s'han fotut a tibar cap endavant. Gairebé tothom ha seguit, enganxats a roda, menys alguns despistats que hem perdut deu metres, entre els quals hi era jo! Apa! vent de cara i tallats!

Ha estat difícil continuar així, he posat el meu ritme i intentat anar tirant. De cop em giro i veig que venia el segon gran grup, amb el Jordi Rubio donant-los canya. M'ha agafat i hem acabat de fer el port a bon ritme. De nou a l'arribar a dalt i a l'entrar al Túnel tot déu ha volgut anara davant, i han començat a passar per totes bandes. Hem passat pel túnel nou! com cada any, molt fred a dins, i una bona velocitat, encara que no hem picat els 70 del túnel vell.

A baix a Viella, i sense haver pogut ni menjar res, del ritme que portàvem i de tant estrès, vaig a canviar de plat i se'm surt la cadena. paro a posar-la i perdo el grup, i m'he hagut de cascar un sprint inhumà per atrapar-los. Amb mal de panxa de gana i el sobreesforç, apenes he entrat que m'he tret el xaleco, he menjat dues barretes i fet un bon trago d'aigua, que ja començava el desnivell fort. El grup s'ha trencat i només han quedat els forts davant. En juanes rodava al grup capdavanter i en Jordi ha anat tirant amb vuit o deu, mentre jo no podia seguir-los, que anava ofegat.

Total, que he anat tirant a la meva, sense perdre massa el ritme i mantenint la pedalada i la velocitat, 16-17 per hora. He près un Gel i he anat bevent, mentre intentava mantenir les 180 puls, com a máxim 185. A l'altura de l'avituallament de mig port m'han passat aigua, he fet un bon trago i m'he sentit millor i amb forces. He anat clavant el ritme als Km més durs i entre 15-16 per hora he fet les revoltes i encarat els ultims 2km. El grup del Jordi eren uns 6, estaven uns 200 metres davant meu tot el rato, i anàvem agafant gent despenjada del grup de davant. He vist que aquell grup es mantindria i he fet un ultim Km a tope, per atrapar-los.

A dalt del port apenes he parat per avituallar. Un pit-stop per posar un bidó d'aigua, he decidit no parar a pixar tot i que m'estava telefonant a sobre, i m'he llençat a la baixada. He fet les primeres rectes molt a fons i la zona de l'ermita i de les curves arriscant bastant. I això que no m'agrada baixar fent curves, prefereixo llançar-me. Anava veient el Juanes a uns 10 segons meus i uns 300 més endavant en jordi, entremig el Roque i el Fede del Ratpenat, un Baix Camp i altres corredors. He anat adelantant i arribant a lo que jo identificava com el cor del grup.

Llavors ha arribat la zona d'obres, osti! ténen rebentat el paviment d'uns 5 km del port, i a la zona de després de València d'Àneu encara més obres, total, que la baixada de la Bonaigua ha estat sobre terra, sots i mil coses que hi havia per sortejar! En plena curva de terra he arribat a uns quatre corredors, entre ells els dos ac77, i mentre ells passaven per dins la curva, tot frenant, jo he passat per fora, més llençat, mentre els preguntava si no sabien anar en bici! jejejej

Em sembla que sóc l'únic participant que ha disfrutat baixant la Bonaigua, avui! m'ho he passat teta!

A Esterri, doncs lo típic, arribada, curva, carretera plana i recta, i apali! a rodar durant 50km fins a Meta. Ens ha tocat un grup de "pataxules" de cuidado, especialment un animal del Baix Camp que quan es fotia a davant la gent es quedava de roda! Quin paio! Rodant tots entre 45 i 55 per hora hem fet molta via, amb el vent mig de cul, mentre jo pensava que no podia haver encertat millor la meva estratègia de dalt el port. No podia estar amb els de davant, però darrera d'aquell grup on anava ara segur que no s'anava igual. En cap moment hem pensat que ens agafaven.

He donat un parell de relleus i he anat al darrera, i quan s'ha estabilitzat el ritme he menjat lo que em quedava (gràcies Jordi per la barreta) i m'he aliviat una rampa a la corba dreta, darrere del genoll. Com que s'anava molt ràpid m'he quedat darrera, encara que a Llavorsí he passat un grapat de relleus més. Passat Gerri de la Sal i a falta d'uns 10km he passat a davant i he fet els darrers repetxons donant relleus i ritme, m'he acabat de buidar i així no poden dir que no he colaborat. Conec la Bonaigua i són coses que s'han de fer en una arribada amb tants km de plà.

Al final hem baixat de sis hores, com volia la majoria, unes 5.53 que ha marcat en Mario, l'Home de Flix, que ha esprintat igual que molts d'altres. lamentar una caiguda sense conseqüències que hi ha hagut a la curva d'entrada a meta.

Haver fet tantes Bonaigües em permet conèixer molt el recorregut i les circunstàncies. De primer he volgut fer curses i he tibat massa el fil, afortunadament m'he sabut recuperar i al final he tret profit de ser un gat vell, m'he exprimit quan ha estat necessari, i físicament, tot i que la BPB encara es nota, em sento gairebé tan fort com a finals de Juny de l'any passat.

A veure com acabo el mes!

He fet massa esforços gratuits avui, i he menjat malament, però per sort he sabut trobar el meu ritme. Pot ser que em falti fondo?