Banyoles - Rocacorba. 100Km ESCAPAT!!!

Avui s'ha celebrat la Marxa Ciclosportiva de Banyoles, del Circuit català de Llarga Distància (que aquest any estic fent casi tot). Amb un sol de redéu i un pilot bastant nombrós, on es comptava amb la presència d'un gran nombre de corredors i ciclosportistes de la zona gironina, que pel que es veu (i això és problema endèmic) no tenien curses perquè n'hi ha ben poques.

http://lesgoges.ccbanyoles.com/
http://www.ciclisme.cat/campeonato.php?id=168

Una organització molt correcta, veterana tot i ser la segona edició, que ha marcat correctament un recorregut bastant interesant, per carreteres secundàries en la seva majoria, i que comptava amb dos dificultats de primer ordre: La mitja pujada a la Mare de Déu del Munt (mare de deu!) i l'ascensió final a una espècie de salvatjada, on a dalt, a més d'uns repetidors, es veu que hi ha un Sant (sempre et foten el sant a dalt de la pujada!) i que es diu Rocacorba. Avituallaments correctes, potser massa espaiats, dutxes perfectes i final de festa a l'altura. Potser hauria faltat una senyalització més constant en alguns punts del recorregut i un major nombre dels sempre esmerats i necessaris voluntaris a les cruïlles.

De nou destacar l'actuació voluntària i sempre atenta d'una persona que fa molt pel cicloturisme: En Pepitu de la Federació, que crec que és important escriure-ho, no tan sols comentar-ho com sempre comentem amb els habituals. Sort que el tenim!

Evidentment, Culito no contemplava la possibilitat de no pujar a Rocacorba, lo que tampoc contemplava és que per primera vegada aniria escapat en una cursa, i no una escapada de pa sucat amb oli, sino gairebé 90Km. L'AC77 ha estat protagonista, aquesta vegada de primera línia, creant l'escapada el supervivent de la qual, al final de tot, ha resultat guanyador avui.

Sobre el Km 15, lo just per arribar al cap de cursa, i rodant pel lloc 50 del pilot, el grup s'ha tancat a la dreta, tot deixant un llarg passadís a la banda esquerra (raro, ja que la penya va tant apilotonada que adelantar un tio o dos és impossible). A la vegada han parat el ritme. M'he preguntat que perquè no provar-ho, i tot fent-li una picada d'ullet al David Sanchez, que m'ha dit que ho provés, he baixat dos o tres pinyons i he fet un atac de pura pirotècnia.

Als dos-cents metres m'he girat i venia un Freebike. als cinc cents metres hem atrapat en mirko que anava per davant, i hem fet grup de 3, esperant que ens pillessin, però no venien. Els que han vingut han estat un belga que anava de quick step, un francès de Rivesaltes que tinc vist de la Remences, i en Francesc Grau de St Celoni. El Grup no venia, de fet, a Esponellà els hem sentit que entraven al poble quan nosaltres estavem ja lluny.

Hem anat tirant, rellevant bastant dur alguns de nosaltres. Ens ajudàvem molt i manteniem el ritme. Inclús en una pujada se m'ha sortit la cadena del plat i m'han remolcat fins que he tornat a engranar. Hem encarat el Munt amb dos minuts de marge, jo ja estava content, només volia divertir-me, i havia fet una escapada ben bona!

Baixant del Munt m'he sortit en una curva i he rascat tant la cala al terra que s'ha gastat. Llavors no entrava bé el pedal, i he acabat deixant marxar el freebike, en Grau i al Francès. M'he quedat amb en Mirko i el belga i hem anat tirant, esperant que vinguéssin de darrera. Però fins a dalt el collet de Santa Pau no han arribat! ara. quan han passat, he hagut d'agafar el tren que pujava com a 28 per hora, quan nosaltres a penes anàvem a 20! En Mirko i el Freebike s'han quedat. El grup d'unes 22 unitats ha anat tirant fins a Banyoles, amb els dos de davant que no els atrapàvem, i en David Sanchez i un Olot que ens havien passat, però que es veu que han fet la curta perquè no els he vist més.

Encarat Rocacorba, amb molta fatiga a les cames, que he anat molta estona per sobre de les meves possibilitats, he begut i he menjat (avui molt i bé, que anava escapat!) i a falta de 10km per dalt, quan comença lo dur, m'he despenjat del grup, ja estava satisfet, i molt!.

Fer Rocacorba amb un cebellot és una putada! i amb sol encara més! però vès, jo anava fent. A mitja pujada em trobo en Grau, que havia petat. El belga anava uns 20 metres davant meu. Dels escapats només en tenia dos per davant, i ara em tocava aguantar a mí! Els 6 ultims Km han estat molt durs, però he arribat el 17 dels que portàvem xip, dos o tres no en duien.

Molt satisfet perquè la primera vegada que m'escapo ho faig a lo grande, munto una escapada que acaba guanyant i a sobre faig 20 primers en un dia on d'habituals de les marxes me n'han quedat ben pocs al davant. He patit molt però he resistit, avui he fet curses, res de perseguir.

AVUI HE SORTIT DEL RAMAT, sembla una metàfora, i potser ho és. Sempre acabo sortint del ramat, encara que en la bici lo més còmode és anar a roda, però no era el dia. Com diu en Fede Olmedillas del Ratpenat, el Ciclisme és de valents. l'Hi dedico la escapada, si em llegeix sabrà perquè.

La Marea Rosa de l'AC77 ha estat molt protagonista. Destacar que l'Eduard ha arribat no massa després que els primers, amb una marxa de menys a més, al seu estil, que ja va trobant-se millor sobre la bici, ara que entrena fort i constant com feia temps que no feia. Avui estava una mica encostipat, però ha donat el callo també. L'Anna i un vell amic, en Joan San, el "gentleman canalla de st feliu" han fet la curta. L'Anna ha estat la primera fèmina, mentre que en joan, només arribar, continuava fent acudits al seu millor estil. Com s'acostumi a venir ho tenim clar!

La marxa estava dedicada a les Goges, o sigui, les Fades d'aigua (a Viladrau en diuen Païtides). I ben bé que n'hi ha hagut, de fades. Ha destacat una important inscripció femenina, en quantitat i qualitat. Pel que es veu, prefereixen el moreno ciclista, y yo con estos pelos!