BANYOLES. INTENT FALLIT

Vàries van ser les coses que em van fer desistir en l’intent de seguir amb el grup del Riding all night long a Banyoles. Amb 8 hores en vaig tenir prou per saber que lo que em tindria a partir de llavors seria més sofriment i fatiga i no massa gaudir de la bicicleta, i vaig decidir, sense precipitar-me i pensant-ho molt, abandonar.

Amb 200 Km a les cames sentia un cansament equivalent als 400 o 500 d’altres vegades. No sabia com posar-me sobre la bicicleta, mal a les cames (ja des del començament), a les mans, cervicals, i al cul. Poca força de pedalada i gens de ganes ni de posar-me dret ni de saltar la típica banda de goma que hi havia per a frenar el trànsit, que a cada volta ens feia fer un saltiró. Gens de gana de menjar ni de beure, son, molta son, i poca atenció al traçat.

Potser també el fet de girar sobre un circuit tancat i curt, sense la sensació de “llarg viatge” que ténen les kilometrades que normalment es fan en els ambients Brevetiers que conec, i també l’haver començat de nit, doble motiu al estar cansat del dia, i també per no haver visualitzat el circuit amb llum. De nit només veus l’asfalt, i és una perspectiva diferent, us ho ben juro!.

Total, que el resultat d’una setmana molt dura en quan a feina i stress ha sortit el pitjor dia. Sense massa descans acumulat, potser encara poc recuperat del gran esforç de la cursa del dissabte anterior al Pallars. Menjar malament i recuperar poc?

Sumem-li el desgast de la temporada més llarga que mai he fet, amb 11000km es de febrer i ritme sense descansar massa entre ells. Sumem-li també les dues setmanes de calor intens que he viscut a Sabadell, en comparació a la fresqueta de l’Agost a Viladrau (entrenant en màniga llarga).

Potser també la motivació hi ha tingut alguna cosa a veure. No pel grup, tot lo contrari, les ganes que se’ls veia als companys éren dignes de menció, si no perque potser a aquestes altures d’any m’hauria d’haver plantejat diferent (o millor) un repte com aquest. Igual en lo que fa a la distància, per exemple, però diferent el lo referent a ruta, terreny, horari i organització. Potser si hagués interpretat aquestes voltes a Banyoles en un altre registre m’hauria motivat millor, o m’ho hauria agafat més en serio, siguem sincers.

No em faré analítiques, però alguna cosa sortiria baixa. En aquest moment estic patint una de les meves pitjors migranyes, i si el cap et fa mal, és que de veritat hi ha alguna cosa que no anava bé al cos.

Ja tenim estudiats els motius, que poden ser molts, i almenys sé que no he plegat per què sí. Vaig abandonar en el moment indicat, havent esgotat el meu cos i anticipant mals majors. Almenys vaig fer una cosa amb cap, a Banyoles.

Potser em sento ferit en l’orgull, potser no esperava un defalliment tant general, que no m’ha permès ni tan sols donar-li la culpa a res en concret, sino a tot en general. A hores d’ara no tinc ni tan sols ànims de revenja, en el sentit d’intentar una altra cosa en les properes setmanes per a tapar-me a mí mateix la mala imatge que m’he donat. Senzillament no es va poder, i punt, i això no hauria de ser motiu per a res, per a més que en la meva escala de valors no hi hagi lloc per l’abandó.

Espero que als companys, sobretot a en Santi, que n’era l’ideòleg, els hagi anat bé. A hores d’ara no sé res, encara que en tinc bones expectatives.

No sempre s’han de posar els èxits, al blog, oi? Ens trobem pedalant!