CON UN PAR... de costelles adolorides
foto feta per Luis, routier67
Aviu hem anat a Can Manyanes a fer una carrereta, una de les més guapes que mai he fet, en un traçat espectacular que combinava tècnica i força, un circuit sobre sauló, terra, pinassa i herba que podria ser el paradigma del ciclocròs català, aquí que no tenim fang, necessitem circuits com aquest. 3,5Km de corda és tot un mèrit, per altra banda, per una cursa que ha posat el llistó molt alt en l'apartat estètic i escenogràfic.
La cursa se'm presentava bé des del punt de vista de la preparació. El meu motor tdi començava a estar afinat amb el cross, aquest any que només he fet ruta i gran fons, i arribava a finals de setmana amb els deures fets. El dijous, en una dissortada acció (sóc un patós que patina quan va a pujar a la bici) vaig relliscar i vaig fotre tot el meu pès a sobre el seient. Un copet i res. Però ahir es va despertar, i un cop baixada la inflor em feia un mal el costellam que ni te cuento. Segur que res trencat, el cop no va ser dur, però sí que una bona esblanada muscular.
Total, que amb la moral per terra he anat a veure-les venir. Voltarén i temes varis i pensant en sortir a "take the grandma to have a walk". Però a la meitat de la primera volta he vist que tot i que no podia respirar, l'asunto no anava pas malament, i estava a ritme. Dec estar més en forma de lo que em penso.
M'he posat les piles i a base d'adrenalina i gònades he deixat enrera als que em perseguien i he anat a pels de davant. Cada volta passava un o dos Masters i més d'un dels de la canalla. Al final, 5 voltes de cursa sense ser doblat i una bona lluita amb els Basoli Oscar i Sergi, com cada any, tu, i en Lara i en Willy al punt de mira.
A Lleida sereu pell... Un dorsal blanc és lo que separa els nens dels homes.
per cert, continuem fotent la banya a tenir 3 curses quan la primera ens ocupen la pista 6 o 7 corredors. Si als cadets se'ls ha de donar canxa millor seria posar-los amb més gent al circuit, així de passada les altres curses no estarien massificades, així de passada no estariem tot el sant matí per córrer 40 minuts, o dit d'una altra manera, si hem de córrer a les 12, perquè hem de ser-hi abans de les 10?
Genial cursa de'n Tatché, gran pols amb els cracks Miki, Franco i Alsina. El Toixó de la Plana segueix en la seva línia, i la resta del grup, doncs molt bé, gentlemen riders. En Dacosta és marcià, definitivament.
Master 30: Volem 1 hora de cursa, que ja som grandets!
5 comentaris:
Ei Miquel! a tots us estic dient el mateix, me n'alegro molt que us hagi agradat el circuit. He estat un curre d'infart (que encara no ha acabat, marxo a tornar les estaques a la federació) però ha merescut la pena tot aquest esforç si la gent s'en va contenta, tot i que feta miques :-)))
Si puc continuar contant amb el grupet que he tingut aquest any per muntar el circuit, conteu que repetirem traçat.
Merci Gubi!!
Ei Gubi! realment espectaculars les teves cròniques. Ets un poeta!
Gràcies per les alusions que em fas.
Recupera't bé, que això de les costelles és molt pesat i delicat!
Muy buena crónica
Recuperate pronto para que te pueda seguir haciendo fotos, je je
Ei soc en Willy, molta sort per Lleida, jo no hi seré, però ens veiem a Vinaròs, i espero que ja tinguem una hora de cursa, ja que si em de morir almenys morim be.
JAJAJAJAJAJA.
Espero el dilluns la teva crònica de la cursa de Lleida!!!
Ep! hola i gràcies a tots!
si si, una hora de cursa, com els homes! veuries quines llufes que fotrien alguns!!!
willy, a veure si actualitzes el blog, animalot!
ernesto, mentre hi hagi parcs tan macos on fer curses crec que el ciclocros té futur: dins de ciutat, amb el públic a prop, i la premsa local volcada. Vale que és un esport minoritari, però és una proposta perfecta per un diumenge matí d'hivern. Lo raro és que no es potencii tan aquesta faceta.
Routier, gracias por estar ahí y por esas fotos!
Publica un comentari a l'entrada