ELS HEROIS DEL FANG

(títol escaient, homenatge a un blog collonut)

SANTA COLOMA DE FARNERS. THIS IS REAL C-X!!!
(nótese la pronunciación de C-X en francés ;p)

Bé, esperàvem amb candeletes un dia com aquest, un moment com aquest i un lloc amb les condicions del parc de Santa Coloma per poder gaudir de l'autenticitat en majúscules del veritable ciclocròs. Una cursa amb fang, amb aigua, amb pluja també, amb fred, la bici a coll, la roda que patina, arrencades desde zero, rectes amb el plat, sortida a bloc, de peloton, i cursa de treure rivals de roda mica en mica, on sempre tenies opcions de guanyar una posició, i a la vegada no hi havia opcions de passar a cap rival si et treia 5 metres. Possiblement hagi faltat la neu, però de la resta n'hem tingut per donar i per vendre, en un amient cada vegada més maco, amb una organització més que correcta, i amb botifarrada final, que no es poco!

Avui ens hem sentit estimats, perquè hem pogut demostrar que estimem aquest esport que tant ens maltracta. Ho hem pogut demostrar a qui ens acompanya, que no es creia el que li explicàvem (oi?) i a qui ens llegeix, perquè el que aquí s'exposa (i espero que hi hagi fotos en dos dies) és sincer, com ho és cada pedalada que ets capaç de donar quan no saps si rera la curva hi ha res de bò.

Els Homes del Dorsal Blanc hem pres la sortida com habitualment, a les 12.09, just quan començava a ploure i el pilot dels Nois i èlits ja rodava. Ells han tingut una hora, a nosaltres ens hauria fet gràcia, jejeej, que no n'hi havia prou amb acabar com uns ecce-homo!

Sortida a bloc amb el Tió arribant bastant davant (carai) i en Miki guanyant 5 metres preciosos. M'ha fet l'efecte que el grup em parava i tota la primera volta la he fet com subjectat. Arribant a unes interminables esses (recoi d'arbrets, neng!) he perdut algo de pistonada i he identificat els de la meva altura de sempre. A partir d'aquí cap més sorpresa durant la cursa.

Tot molt estable, he vist en Franco algo fluix de sortida si bé ha anat de menys a més, cosa que m'alegra, n'Alsina al bon nivell, i lo demés, doncs cada ú al seu lloc. Miki, nois del súper, el toixó de la plana, i corrua, separats per 10-20 segons, tots els demés gentlemen rider. Un cop superat en Sergi del Basoli em quedaven l'Òscar Estivi, el Sergi del Roca i en Sherpa. Més endavant en Tatché. Ja impossible d'abastar.

I nar pedalant sense massa dificultats, només atacant el rierol per on tocava, girant les curves per la traçada i intentant guanyar la sempre perduda inèrcia, he aguantat roda de l'Estivi per passar a un rival més i prou. Allà m'he quedat i ben content. Mingote sense poder-lo atrapar fins que perdo roda en un tout-droit i em quedo en terra de ningú. convençut de la cursa, de la posició, i clamant al cel que ens regaléssin dues voltes més, que ja no em venia d'aquí.

Total, quan la primera gota d'aigua freda ja t'ha regalimat per allà on s'acaba l'esquena, i la primera impressió està superada, res t'importa ja.

SOM GRANDETS I VOLEM 1 HORA DE CARRERA!

encara que en Manyanes li han sortit 50 i pico minuts i diu que ja estava content, que per ell ja té la hora!

Si és que a M30 som una banda! avui, com a mínim era la Banda Trapera del Río!!!!

p.s. Hem rebut la visita de tot un Masai, en Xavi Novell, que ens ha tret afavorits.