MARATÓN DE LOS MONEGROS 2009

.
MAL DIA DIVENDRES

Total, que el dia abans de la cursa em llevo i vaig a rentar la Ridley, i oh! decobreixo una fisura irreparable al cuadre! S'ha mort la bici que m'ha dut a Santiago i que m'ha regalat í tres llargues temporades d'hivern. Prou que ha aguantat, que no li perdonava res.

Toca improvisar la mala notícia, i recordo que en Cristian Astals, el nebot del "mestre", tenia la meva talla. Afortunadament, tot i que la criuatura ha crescut, conservava la seva bici, o sigui que per la tarda la recullo i me la preparo al meu gust. Les meves rodes, seient, retoc als frens, les meves mides...

...surto a rodar per veure si tot cuadra, i me la foto! Paro el cop amb la cadera i el braç esquerre.

Dues desgràcies en un dia previ a una cursa no és normal. Amb molt mal a la cadera i a la mà esquerres, decideixo dormir molt i anar als Monegros a veure-les venir. Això sí, jo hi vaig!

KINGS OF DIRT TRACK

Les inscripcions i zona de sortida a Sariñena són com a qualsevol marxa. No pas les bicis, tot déu amb roda gorda, no ho entenc... Em miren raro, de fet només veuré 3 bicis de ciclocròs en tot el dia.

Ens trobem amb la colla de l'equip, en Sola, en Mario, Juanky i els dos Jordi Rubio, el Freak i el Patas, l'1 i el 2. Foto ben nets abans de la sortida, i com no podia ser d'altra manera, ens colem al moment de sortir per estar ben endavant (bueno, colar colar ho feia tot déu, que posin xip no?).

Sortida estirant cames, volteta pel poble, i ale! cap al camí a traar pols! i quin fart de tragar pols! Una diferència brutal amb les marxes de carretera, a més de la pols i no veure Three in a donkey, menjar-me tots els sots, passar-me les curves de llarg i tal, observo que la penya del mountain bike, lo que és anar en grup, què et diria, anar fent tu... alguna que altra essa, crits de "paso paso" ja em diràs, demanar pas en plè camí... ara... això sí, un ritme que t'hi cagues de ràpid, amb el plat i sense fer presoners.

Sense presoners diu! arribo a davant al poc de començar, ens vé una pujada de collons i me n'adono que aquell cony de bici no era la meva, i clar, no tenia el meu joc de pinyons, fet expressament dent a dent... el resultat és que amb el 34/25 em quedo curt de desarrollo (porto sempre un 34/24-26-28 als pinyons grans), i em tallo del grup. Recuperar el terreny perdut als de davant ens costarà Déu i ajuda, i amb un grup on també hi van en Mario de Flix, l'Eugeni i l'Héctor del bicisprint, acabem empalmant sobre el KM40.

Amb el grup fins al segon avituallament, km50, on per no parar em quedo sense líquid (una altra errada, renoi). I a la pujada de després, o sigui, el port definitiu, llarg i pesat, foto la rebentada de l'any (i ja en van dues!).

Amb una ceba de ca l'ample "me las veo y las deseo" per arribar a dalt de port, i per baixar-lo i arribar al tercer avituallament, km 80, on em tiro a sobre del jalar com un llop es tiraria a sobre d'una cabra morta. Que bona la síndria! I amb el xip d'acabar i prou, vaig fent milles mentre em passa tot cristo. La cama esquerra em fa mal de nou, i els braços, poc acostumats al traqueteo de les pistes de terra, fan figa. Tot i això sóc conscient que ho estic pasant bé, patint, però patiment del que dóna gustet... com l'all li dóna gustet al conill, diguem-ne.

A 3 km d'arribar entro a una pista asfaltada just al moment que m'atrapa un grup de com 15 o 20 tios, però se'm posen a roda, no m'arriben a passar. Estic en el meu terreny i per primer cop, la cabrona de la bici deixa de botar com una posseïda. Carrego el plat i vaig accelerant el ritme.

El sol pica de costat i veig les ombres com es posen en fila. baixo un pinyó, i un altre, i un altre, i de reüll veig com van tots enfilats. Per davant vaig passant als que m'acabaven de passar feia un ratet. Em casco un relleu de com dos o tres Km, no sé quants me'n queden a roda quan entrem a la recta d'arribada, aquest últim esforç no me'l treu ningú.

Arribo fet miques, brut, deshidratat i dient mai més, però estic satisfet, el dia de bicicleta ha estat millor que les previsions que tenia, i tot i que no estava al 100%, de nou la bicicleta m'ha tret algunes boires del cap.