EL CAP DE SETMANA DEL MESTRE ARTESÀ

Per celebrar el boicot que les organitzacions de Ciclocròs de tota Catalunya ens estàn fent als apassionats corredors (que hem estat els darrers anys participant a les seves curses i ens tornen el favor amb la desilusió d'una temporada amb 5 cites i encara gràcies) aquest cap de setmana he decidit iniciar la temporada de carretera 2010 i passar olímpicament d'ilusionar-me pel cròs (ja en parlarem en un ofensiu i incident post que publicarem en breu, ara no toca).

Total, que retornant als orígens hem dissenyat un cap de setmana Only For Men amb els amics de Reus, dit d'altra manera, lo que queda d'una altra ilusió trencada com la que ha estat la disgregació del somni AC77 gràcies a algun personal "falto de acto, palabra e ideas" que dominava les votacions a la junta (tema per un altre ofensiu i incident post, que no crec que publiquem en aquest cas).

Finde complet a Reus fent Stage d'hivern, és a dir, bicicleta dissabte i bicicleta diumenge, més activitats externes de rollo totalment pro, ara us lo cuen... amb en Jordi Rubio, l'Òscar Sola i en Lluís Juanes (más acólitos, colegas i tot tipus de mestres artesans), tornant als orígens com dèiem: ENJOY i simplement ENJOY. Cap de setmana antològic que es mereix un lloc dins de les cròniques del Culitoweb.

Tornar-me a posar entre cames a la meva parella d'estiu, La Flaca, (o sia, la Look de carretera, no malpenseu) ha estat tornar a descobrir les seves mides, els seus moviments, el seu manillar estret i fí, el seu canvi precís, els dos plats... ha estat tornar a tocar-la, cosa que no feia desde la marxa (marxa? sic!) de Viella. Ha estat pujar a sobre d'una bicicleta d'edat madura que està en plena forma, perquè una maquina de 6 temporades en casi perfecte estat és com una noia de 30 i pico, i ja sabem que les noies de 30 i pico són com una bici de 6 temporades, amb les seves histèries, els seus rellotges biològics i demés martingales, però amb la seva diguem-ne experiència i savoir-faire... la Look ho fa tot bé, i tot i les pates de gallo sembla que els anys no passin per ella... igual que les noies de 30 i pico... si no ténen un all o una ceba...

RUTA PEL BAIX CAMP
Per dir-ne d'alguna manera, a les 8.30 de dissabte faig cap al Bicipark de Reus, centre de comandaments del projecte Olympia, per pedalar amb la colla i mig Reus que s'hi apunta. Fem grup amb en Juncosa, el Tardiu, el trio Juanes-Rubio-Sola, els germans Martorell de Prades, l'August i demés mestres artesans de per allà. Conec a tota una crack de la ruta, la Judith Masdeu, que estava també rodant amb nosaltres. A mitja ruta ens partim i em quedo en el nucli dur, amb els Martorell duent la batuta, i ens casquem una ruta de 100km amb alguna que altra emboscada, entre elles la pujada a Castellmoster, cazi ná!

Tornada a Reus amb dutxa al mesón Rubio, una fonda la mar de barateta que servirà de centre de comandaments pel cap de setmana, Ja hi tinc una habitacio que duu el meu nom i em tracta com un fill, pròdig, però al cap i a la fí fill. Dinar al mateix mesón, improvisant menú i conversa, i mil rialles (el finde estava prometent) amb en Sola, Juanes i la Natàlia, fem migdiadeta, i a les 19h comencem la ruta diguem-ne d'oci reusenc.

SÓC EL GUBI DEL CRACKOVIA PIM PAM PIM PAM
Quedem amb la Neus de Vínyols i l'Imanol a un bar així com estripat, llavors tornem al mercadal i quedem amb en Juncosa, la Maribel i una amiga (i quina amigaaaa) seva, la Natàlia, per sopar. Se'ns apunten dos autèntics mestres artesans com l'Iñaki i l'Uri Figuerola, zipi i zape d'ara endavant, i tot sortint del sopar, au, cap a un garito a beure culs de cubata i tot lo que ens caigui a les mans. Festa fins no sé quina hora, amb un gran centre de conversa (quelcom a veure amb determinades proves pilot d'artilugis de motor de corrent contínua de forma i mida semblant a la torre agbar) i quan la noche nos confundía (o sigui ja dèiem coses a noies la meitat de la nostra edat) m'agafo al Rubio i me l'enduc a caseta a dormir.

L'endemà tocava treballar. Enlloc de les 8.30 quedem amb en Sola a les 10h, però treballaríem igual.

VALLS GOLD RACE versió winter
I com que som pros i dediquem tot un cap de setmana només a pedalar (jijiji pedal era lo que duiem a les 4 del matí) ens tornem a vestir de Rosa, color oficial de la nostra tropa fins a final de contracte (o sigui 30 de desembre 2009) i el trio calaveras (sense Juanes, que havia d'anar a recollir les aulives de la cooperativa, tasca que li permet gaudir de carnet de soci del Nàstic la resta de l'any) Rubio-Sola-Culito es posen a treballar, o sigui, pugen a la bici.

La VGR és una ruta de recorregut plà pel Baix Camp que recorda enormement les clàssiques de les Ardenes o de Flandes. Plana en general però amb nombrosos trams de camí asfaltat, murs de 15% i 18% Maleïda per definició, el seu creador (en Rubio) encara no ha aconseguit reunir ni el personal, ni el valor, ni la sort per tancar el recorregut definitiu, ja sigui culpa de la pluja, del vent o dels cubates. El dia acompanya, i tot i haver fet un sol espatarrant el dissabte, el diumenge es lleva ennuvolat, gris i fred, amb estones de plugim, cosa que ens porta definitivament a la tardor i a les sensacions de preparació invernal.

Tenim Flandes com a objectiu i ens hem d'anar esmolant.

Els 3 murs principals (o trams de 5 estrelles) triats per la versió winter de la VGR (o sigui versió edited-single) han estat Figuerola del Camp, Vilarodona i Vallmoll. 100Km més a un ritme menor que el dissabte, no en và la quantitat de toxines acumulades a base de cubates feien efecte, tot i això, a les 14h a Reus, una altra dutxa al mesón Rubio, i igual que el pros, dinar d'esportista.

INSANE MEAL AND FOOTBALL EVENING
Mac Donalds amb oferta de nuggets a 1 euro 4 unitats! Perdó, però amb lo que cremem ja podem anar a Mc Donalds, ara no ens tornarem viciats per la verdureta no? Nosaltres ens aprimem a base de matxacades, que la bici crema molt (i més si portes combustible a la sang!).

A les 17h a fer cua al Pilée, bar de moda amb penya barcelonista camuflada, per pillar lloc per seure. Partit a les 19h, amb victòria de l'equip local, eufòria generalitzada i afonia final.

Tornada plàcida cap a caseta tot acabat el partit, amb la satisfacció de la feina feta, d'haver treballat els dos dies del finde, i d'haver desconnectat (o fugit, com vulguis dir-ne) d'un Sabadell que m'estava ratllant un pelet.

I a sobre jugant a tres, potser 4 bandes... com els del billar de nadal! (aquesta frase precisa explicació que no penso donar, però la poso) Dilluns el vallès farà putrum putrum, aneu-vos preparant per l'spinning, que tinc idees.


Moltes gràcies als que "no han organitzat" el ciclocròs de Matadepera, aquest cap de setmana teniem millors coses que fer, i les hem fet.