dimarts, 8 d’abril de 2014

CULTURA CICLISTA EDITORIAL

.
collons, feia des de novembre que no posava res al blog!

Inaugurem un apartat del Culitoweb amb aquelles coses de ciclisme que es podemn gaudir des del sofà de casa, o sigui, el ciclisme ideal per al qui, com qui us escriu, passen poques hores (pels motius que toqui) convertint les natges en steak tàrtar i prefereixen seure en quelcom més còmode que un triangle de cuir endurit.

Per tant la jugada es diu "Ciclisme de Butaca" i aquí podriem posar-hi cròniques televisives, però encara posaria menys coses que ara si s'hagués de confiar en els minuts que "tele-deport" contraprograma amb ciclisme (exemple més clar és posar un Tour de flandes després del pas pel Kapelmuur o connectar amb Roubaix un cop ja s'ha passat pel Carrefour de l'Arbre, que seria equivalent a fer els cuarts de final de la xampinyons-lig a partir del minut 92).

Per tant la opció passa per la lectura (sempre i que no es vulgui incloure el rodillo en això de ciclisme casolà, fet que ens tornaria a matxacar la irrigació sanguínea escrotala causa del triangle de cuir).

En aquest sentit (o sigui, seure sota la llumeta amb un llibre a la falda, amb un vaset de ratafia per anar fent el glopet) tenim clarament marcades dues èpoques, abans i després de l'aparició de l'Editorial CULTURA CICLISTA

Si bé en llibres de ciclisme en castellà ja hi havia alguna cosa, tot era època pre-colombina, i s'havia de fer autèntiques prospeccions arqueològiques estil Editorial Dorleta, o sección libros del ciclismo a fondo, o la Urtekaria, per trobar perles com El Alpe d'Huez (Javier Garcia-Sanchez) o El Ciclista (Tim Krabbé), o la crònica en primera persona del Tour de 1924 feta pel geni dels cronistes Albert Londres (un Jordi Évole francès de la primera guerra mundial i belle epoque que la mafia es va encarregar d'eliminar).

Per tant l'arribada de CULTURA CICLISTA és un oasi enmig d'un desert literari que semblava inexplicable. No s'entèn que tenint els equivalents nostres a mites ciclistes francesos, belgues o italians, com Cañardo, Bahamontes i Poblet, Fuente, Ocaña, Arroyo, Laguia i el Reynolds, Delgado, Indurain i el Banesto, la Once en plè i els nois del bistec i la xeringa, estil Jimenez, Pereiro o Contador... no hi hagués literatura més enllà de cuatre llibres traduïts.

Vale que a França i Anglaterra fa 130 anys els velòdroms s'emplenaven amb 15000 persones (algo que avui en dia tan sols fa el futbol i la motogp, però faltaven 30 anys per inventar el futbol i la motogp, recoi!) i que amb un esport de masses tant significat com el ciclisme en pista és lògic que floreixi la literatura i el periodisme ad-hoc; però no s'explica com en un país, el yunaitedkindom, on el ciclisme per carretera estava prohibit fins després de la second world war, hi hagi més llibres escrits en anglès que al país natiu del Aguila de Toledo i de la Pulga de Torrelavega.

La sorpresa màxima vé quan lligo caps i em trobo al "barbes" tarragoní per excelència, en Bernat López, com a culpable d'aquesta micro editorial. A aquest vell company d'armes, clàssic entre els clàssics, ciclista esforçat dins del pilot ciclosportista, generós en l'esforç, dels millors companys que et pots trobar en una fuga o en una cursa èpica. Sempre li havia notat una pàtina alhora erudita i apassionada i ara em surt amb el ciri trencat de lo dels llibres! és curiós com qui sempre t'ha donat certes suspicàcies acaba (per bò, per molt bò en aquest cas) confirmant-les.

 Bernat López en una foto que no fa justícia, però és lo que he trobat.

Coses de la vida, el "barbes" de Senant, com li dèiem a la colla dels Rubio, Sola, Juanes i companyia, és qui ens facilita el poder accedir a llibres, temes, assumptes, que de no ser per ell ens hauria costat més d'abastir... o algú es pensava que seria tan fàcil conèixer la història de Charles Terront de la manera com la podem saber ara?

Descobriu els llibres de Cultura Ciclista per vosaltres mateixos, jo he començat per la biografia de Terront (lògic començar per qui va inventar el ciclisme de competi) i per la biografia de Pantani (s'ha de començar per primeres espases, res d'imitadors). tinc en cartera els germans Bobet, i crec que el proper serà un altre àngel caigut com Fignon, potser Ocaña, ja veurem. 
 Prometo anar fent recessions de cada llibre, tant de Cultura Ciclista com dels pre-colombins que he anat recopilant en la època pretèrita, i així anirem fent ciclisme de silló, que al cap i a la fí el pot practicar tothom, sense haver de confiar en el "teledeport".



(nota a part 1: podeu trobar en Bernat a la crònica de la Racons de la Conca del 2009, aquella edició en la cual ni els valents van atrevir-se, i on en Bernat, en Rubio, en Cèsar, el Roque i servidor vam demostrar no una passió, sino una bogeria frenètica digna de manicomi. El nostre editor surt a aquest paràgraf: "Enfilem Senant i al passar pel poble, en Bernat ens demana de passar el primer. És el seu poble i em fa molta gràcia, jo a la Terra de l'aigua faig el mateix al passar per Viladrau", i el link a la crònica és http://culitoweb.blogspot.com.es/2009/04/racons-conca-doble77e.html.)


(nota a part 2: parlem de la llengua de Verdaguer? en català encara estemen la època de les tablilles de fang i la escriptura cuneiforme, tot i que la Volta sigui una cursa degana, però el bilingüisme té avantatges, gràcies a ell sabem llegir en castellà i podem entendre el francès i l'italià, per tant tenim avantatge a la resta de païssos d'arrel llatina)


Per ampliar informació, aneu a la seva web http://www.cultura-ciclista.com, o bé a la wikipedia, que algú (endevino que el propi Bernat) s'ha encarregat d'anar actualitzant http://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_Ciclista.
.