dijous, 24 de setembre de 2020

US DEMANO PERDÓ

amb la sinceritat de qui ha deixat de banda allò que era la seva vida, i se n'ha adonat massa tard que ho havia fet...

... aquesta entrada de blog és en serio, jo aviso...


Us demano perdó a vosaltres, ciclistes, amics, companys, ben entesos rivals, companys de viatge i d'habitació d'hotel, de pensió de mala mort, de bungalow de càmping ... per haver desaparegut del mapa.

Donar-vos explicacions a tots hauria estat el que hauria hagut de fer, i potser seria el més complicat. La vida ens obre nous fronts en els que a vegades ens hi veiem inmersos potser a contracor, potser volent, i la voràgine dels aconteixements que succeeixen al marge de la bicicleta a vegades et fa oblidar la essència... massa coses que passen "a vegades" totes juntes, potser excuses per justificar una absència que, mirant enrera, al 2014 quan vaig acabar la meva darrera Barcelona-Perpinyà, mostren un punt final llunyà, oblidat però mai justificat.

Us demano perdó a vosaltres, bicicletes, per haver deixat que la pols cobrís les vostres pintures, per haver permès que el greix de les vostres cadenes es ressequés, per no haver ni tan sols mirat com les vostres rodes es desinflaven, i com mica en mica anàveu passant de ser boniques, a ser oblidades.

Certament no m'ho explico i em fa vergonya tot plegat, haver arribat al punt d'haver oblidat els dentats de les corones de totes i cada una de vosaltres, les pressions de les vostres rodes, o d'haver oblidat a quina caixa havia desat els vostres recanvis, altre temps ben guardats.

No puc dir que he tornat, no puc dir que torno a pedalar, en realitat sóc un senyor que va en bicicleta, embutit en un maillot dues talles més petit del que li pertoca, amb una panxeta que li molesta al pedalar, que esbufega quan pedala i que quan s'acosta la pujada s'ho pensa i repensa...

Instagram Miquel Gubianas

Treballo a Probike, sí collons, En Pere m'ha fet tornar a aquest món, he hagut de desoblidar moltes coses, agafar responsabilitats que m'han ofert sense condicions, i gaudeixo, gaudeixo tant treballant que no recordo haver gaudit mai d'aquesta manera. No hi ha paraules per descriure el sentiment... vale, sóc un tio hiperbòlic, exagerat, però m'haurieu de creure ostia!.

que perquè escric aquesta entrada? mira... ahir vaig parlar per telèfon amb la Almudena d'Specialized, recordava la meva veu, el meu nom, i la meva feina i manera de fer-la... enlloc de venirme arriba em vaig venirme abajo, vaig recopilar, i vaig creure que us havia de demanar perdó.

...jo sabia patir, havia après a patir i patia amb alegria. Els dies que plovia sortia igual, els migdies de juliol també, i qualsevol hora era bona.

Ara sóc un senyor que va en bicicleta, i el maillot em queda fatal, però no pretenc donar llàstima, en realitat estic escrivint això perquè us vaig deixar tirats, i ara miro enrera i m'adono del que vaig deixar.

En fin... aquí queda escrit.













Cap comentari: