LA CABRA, LA CABRA, LA PUTA DE LA CABRA
Bueno, millor tard que mai, crònica d'un matí de canguelo generalitzat, amb pluja prevista i un mont Caro que en plè mes de març acolloneix més que una tieta de les que no s'afeiten intentant-te fer un petó de bona nit.
Ni cortos ni perezosos, els valents que vam sobreviure al canvi d'hora i a les poques ganes de no mullar-nos (aquí no es llegeix Juanes ni Sola per enlloc, jeje) ens vam presentar a Tortosa més o menys a la hora prevista. Falta de lletreros pels forsaters tot i que vem trobar el lloc de la sortida. Cagarada de rigor i equipament d'hivern, encara que una organització molt correcta va preveure una furgoneta amb consigna per a abrigar-se a dalt del Caro. ah, no va ploure, cosa que mola encara més.
Recorregut interessant per L'Ebre, amb un parell de colls de prèvia i algun que altre repetxó que vam fer a full, per acabar acostant-nos a un colós que la organització, amb seny, va retallar. Final en alt a la Cabra del Caro, que hi havia 5º enlloc dels 0º de més amunt, amén de neu i un vent que t'enviava a ValdeRobles de pet. Bona organització que entrava per primer any al Llarga Distància, serveix d'arribada més que correctes i un dinar a tutiplén.
Bon ritme i un principi de Caro a bloc. De l'AC77 en Jordi Rubio Gròs va demostrar ganes (amén d'unes cuixes que ni el Kubala), el Tardiu es va posant les piles, i en Rubio Freak un estat de gràcia com mai li he vist. Jo vaig arribar a 3 minuts del primer amb molt bones sensacions, i evidentment cagant-me en la cabra i la mare que la va parir, collons com puja això!
El Déu que va parir la Cabra!
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada