SORTIDES VIGATANES 2

Bueno, i com que l'asunto continua amb el parón estival, en Culito ha plantat el camp base a Viladrau per primer cop en molts agostos. Se'm fot raro estiuejar a Viladrau, com quan era nen, i no fer ni cap marxa ni cap viatge, sobretot cap viatge, a l'agost, però bueno, noblesse obligue, i si aquest any no toca, pos no toca.

Ale, dissabte pugem a "Lu Rasu de Peguera" amb els de la Uc Vic. Sortida a... atenció: a les 7.00 d'Olost (on cristo va perdre el calze), per gafar la carretera cap a Prats. Els components de l'expedició, doncs el clàssic de les bacallanades Jordi Tió (que està fort, no, està pitjor!) en Marc Clapés, que es va recuperant de la tendinitis, inflamació del nervi i huevoloco que l'ha fet parar durant tres mesos, en Joan Cortina, tot un crack que estava també de parón a causa d'una estella a l'ull (animal) i el Pepe Cordoba (er cordobé), tot un personatge que té paràgraf a part. Se'ns apunta el Nen de Cantoni, un dels Vilarrasa (que és de l'Esquirol, però) tot un clàssic vigatà també, i a Prats agafem al Xavi (que com a esport d'aventura salta tractors amb la bici) i la Mònica.

Ràpidament fem dues grupetes, i en Tió, en Marc, el cordobé i jo anem tirant cap a Berga. Per Gironella i la General. Pugem per la ciutat i encarem els Rasos. 18 km que comencen just a les cases. Passem a bon ritme per Queralt i encarem el primer tros dur. M'escapo una miqueta però entre Castellar de Riu i el Pas dels Lladres anem amb en Tió tots juntets. Arribada apoteòsica dalt, que puja molt i no ho sembla. Arribada de la resta, menys els del "B", que ens esperen a baix al refugi.

Tornem cap a Olost per Vilada i Borredà, i per la Riera de Merlès, on hi ha recorregut trencacames i grups de banyistes que encara estem discutint si anaven conills o no. Una Clara a Prats, despedida del catxondo de'n Xavi i de la Mònica, i cap a Olost cagant llets que ja eren les dues.

Diumenge matí quedem a mitja carretera amb els de Vic. Pocs que estàn tots de vacances. Els atrapo a st julià de Vilatorta, amb el fred matiner que sempre fa a Viladrau!. Romagats i Collsesplanes, esmorzar a St Hilari, amb els motoristes, baixar a Arbúcies i pujar-se el Rabell a bon ritme. Jo m'he quedat a Viladrau, clar, mentre ells anaven tirant cap a Vic tot remugant a causa de l'enèssim filldeputa de cotxe que ens ha passat fregant, però fregant fregant, a l'altura de Gomara, i a sobre ha tingut els collons de fer-nos així amb el dit!. Sempre hi haurà cabrons a les carreteres, per més arrambat que vagis sempre sentiràs l'aire que et passa just a tocar, i a sobre et repetiràn que "por la derecha" y "de uno en uno". Jo ja fa temps que no els en perdono ni una, a aquest tipus de masters del universo, si déu els ha fet capullos, seràn capullos t'ho miris com t'ho miris.

Parlant de'n Cordoba, aquest sí que és tot un fitxatge. Tenim ja frase cèlebre: "cuando yo tenia diesiosho año cajcaba nuese con la poya" Au, imagineu-vos la resta. el dissabte anava en sense mànigues, amb un fred que fotia a Olost a primera hora, i anava dient "pos sho ejtic tan calen que me treuria aqui mateich la chamarreta", o el diumenge, pujant el Romagats, que anava tocat de dissabte i nava quexant-se de mal de cames (dios mio, pero si eta noshe solo he pichao una vé pa está dejcansao). Genial el seu duel amb el Nen de Cantoni, el segon l'ha esmolat a Collsaplana, però tornant per Rabell, i amb la dosi de vi i gasosa, el cordobé s'ha revenjat: "otia er neng, si que va cajcao que no yega ni a la de tré".

ah, osti i en Xavi aquest de Prats es veu que és l'ex cunyat amb en Pep Vinyoles, tot un president de l'Aeo (assoc. Amics Escalèxtric d'Osona). Una persona que va estar molt ficada a l'Slot i amb qui sempre vaig mantenir bona relació. Bons records d'un paio que es veu que manté el seu crit de guerra. Quan el criden "Vinyoleeees!" ell contesta: "Toca'm les castanyoleeeees!"

Total, per donar i per vendre

Ah! s'ensuma ciclocross a Vic, potser tornem als origens? Benvinguts al món on no hi ha dolor. Ja'n parlarem!