El parón estival ha estat sobtat i profund. Potser una mica fart de tanta cursa, els mesos d’abril, maig i juny han estat un autèntic non-stop, amb 1300km el primer i gairebé 2000 tant maig com juny, una passada per les distancies que solc fer, jo que no acumulo massa km al llarg de la temporada. Total, que sense massa pasta per gastar, vaig plegar veles al juliol i no vaig anar a la Indurain, la Lagunas de Neila, a l’Enfer du Mont Tauch o inclús a la Pesarrodona, que éren propostes que ben bé que es podrien haver fet, com a colofón de la temporada.
La forma la mantinc, bueno, menor intensitat, però 1100km al juliol i un ritme gairebé diari ara per ara em permetràn fer un final d’any correcte, possiblement amb la Pallaresa i la de Ripoll (terra de comptes) com a final d’un any que ha estat antològic, per una banda, i superable per l’altra. Si no, què quedaria pel 2009? Ja en parlarem.
Dins d’aquests dies de calor i baixada d’intensitat estival, des de Viladrau, he sortit amb la gent de la UC Vic, una de les poques penyes que segons sembla fan vida de penya. O sigui, allò de quedar el diumenge, els de l’A i els del B, i trobar-se o bé pedalant o bé a l’hora de l’esmorzar. En una època on el que mola del cicloturisme són, o bé les marxes o bé els grupets reduïts, els de la UC Vic segueixen animant-se a quedar a les 7.30 del matí a l’estació d’autobusos (Plaça del milenari) i fer els recorreguts habituals, o sigui, aquelles excursions fixes, dissenyades durant tants anys, i que tots se saben de memòria.
Fa un parell de diumenges vaig quedar amb ells (et foten llevar d’hora, els ditxosos), i vam anar a pujar el Santiari del Montgrony (o com es digui) allà a sobre Gombrèn. Anada i tornada per la General, en un grup de 5 que de tornada va ser de 7 o 8. De coneguts, en Jordi Tió, un dels del Grupu de la BPB, i el Mestre Josep Casserres, l’ideòleg i motivador de les brevets de tota la gent d’Osona. Com era de suposar, la pujada al Montgrony va ser un mano a mano amb en Tió (collons com puja allò) i a dalt ens esperaven els homenots de l’excursió B. Tota una collibada que entre conya i conya va liquidar l’assortit d’embotits i pà amb tomàquet que ens van dispensar al restaurant. Apa! 9 euros per cap, palillo a la boca, i tornar per la general, altre cop rellevant a bon ritme, per ser a la una a Vic satisfet d’haver conegut gent que disfruta de la bicicleta.
Apa nanos, us trec unes afotos perquè veieu la patxoca que feu tots vestits igualets. Ja ens anirem trobant per aquestes carreteres!
La forma la mantinc, bueno, menor intensitat, però 1100km al juliol i un ritme gairebé diari ara per ara em permetràn fer un final d’any correcte, possiblement amb la Pallaresa i la de Ripoll (terra de comptes) com a final d’un any que ha estat antològic, per una banda, i superable per l’altra. Si no, què quedaria pel 2009? Ja en parlarem.
Dins d’aquests dies de calor i baixada d’intensitat estival, des de Viladrau, he sortit amb la gent de la UC Vic, una de les poques penyes que segons sembla fan vida de penya. O sigui, allò de quedar el diumenge, els de l’A i els del B, i trobar-se o bé pedalant o bé a l’hora de l’esmorzar. En una època on el que mola del cicloturisme són, o bé les marxes o bé els grupets reduïts, els de la UC Vic segueixen animant-se a quedar a les 7.30 del matí a l’estació d’autobusos (Plaça del milenari) i fer els recorreguts habituals, o sigui, aquelles excursions fixes, dissenyades durant tants anys, i que tots se saben de memòria.
Fa un parell de diumenges vaig quedar amb ells (et foten llevar d’hora, els ditxosos), i vam anar a pujar el Santiari del Montgrony (o com es digui) allà a sobre Gombrèn. Anada i tornada per la General, en un grup de 5 que de tornada va ser de 7 o 8. De coneguts, en Jordi Tió, un dels del Grupu de la BPB, i el Mestre Josep Casserres, l’ideòleg i motivador de les brevets de tota la gent d’Osona. Com era de suposar, la pujada al Montgrony va ser un mano a mano amb en Tió (collons com puja allò) i a dalt ens esperaven els homenots de l’excursió B. Tota una collibada que entre conya i conya va liquidar l’assortit d’embotits i pà amb tomàquet que ens van dispensar al restaurant. Apa! 9 euros per cap, palillo a la boca, i tornar per la general, altre cop rellevant a bon ritme, per ser a la una a Vic satisfet d’haver conegut gent que disfruta de la bicicleta.
Apa nanos, us trec unes afotos perquè veieu la patxoca que feu tots vestits igualets. Ja ens anirem trobant per aquestes carreteres!
1 comentari:
si senyor has fet una bona temporada , ara a descansar una miqueta que ..... l'any vinent hem de torna-hi.
molta salut i bones vacances.
Publica un comentari a l'entrada